LINOTÍPIA

La linotípia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitzar el procés de composició d'un text per a ser imprès. Antes de que se inventase la linotipia el proceso de impresión era manual. Abans que s'inventa la linotípia el procés d'impressió era manual. Cada página de un periódico o una publicación se componía a mano con componedor y regleta . Cada pàgina d'un diari o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta se iban disponiendo las letras, o caracteres tipográficos componiendo palabras, signos de puntuación y espacios en blanco, que el operario debía de coger de unos depósitos en los que se encontraban una gran cantidad de caracteres clasificados por orden. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres o caràcters tipogràfics composant paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que l'operari havia d'agafar d'uns dipòsits en què es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Obviamente, existían distintos tipos de tamaños para cada carácter y se elegían en función de las características y énfasis del mensaje. Òbviament, existien diferents tipus de mides per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasi del missatge. Por ejemplo, para componer los titulares se usaba un tamaño mucho mayor que para el corpus del texto. Per exemple, per compondre els titulars es feia una mida molt més gran que per al corpus del text. Exactamente igual, a como se hace hoy en día, solo que el procedimiento era completamente artesanal y muy lento y tedioso. Exactament igual, a com es fa avui en dia, només que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.

Amb la linotípia, el procés de composició es reduïa notablement. El operador, pulsando la tecla correspondiente ubicada en un teclado similar al de la máquina de escribir seleccionaba un carácter tipográfico determinado. L'operador, prement la tecla corresponent ubicada en un teclat semblant al de la màquina d'escriure seleccionar un caràcter tipogràfic determinat. Al pulsar la tecla, automáticamente la matriz o molde de la letra particular quedaba libre y salía de un depósito que se situaba en lo alto de la máquina. La tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que es situava al capdamunt de la màquina. Posteriormente, dicho molde descendía a un centro común, en donde dicha letra , seguida de otras, formaban las palabras y espaciados que el operador había seleccionado al copiar el texto que tenía delante. Posteriorment, dit motlle baixava a un centro comú, on aquesta lletra, seguida d'altres, formaven les paraules i espaiats que l'operador havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.

Cuando una línea constituida por las palabras y espacios correspondientes, formada por estas matrices, quedaba completa, pasaba automáticamente a una caja de fundición, donde entraba metal fundido y formaba un lingote que constituía una línea de caracteres de imprenta. Quan una línia constituïda per les paraules i espais corresponents, formada per aquestes matrius, quedava completa, passava automàticament a una caixa de fosa, on entrava metall fos i formava un lingot que constituïa una línia de caràcters d'impremta.