1. Propietats òptiques
El grau de blancor d'un support paperer es pot augmentar mitjançant:
- Colorants blaus
- Blanquejadors òptics
- Agents blanquejants
- Pigments blancs
El grau de blancor influeix en els valors tonals impressos, el crontrast... Ês per aixó que a preimpresió s'haurà de tenir en compte aquest paràmetre per evitar possibles desviacions.
Mesura tradicional del grau de blancor:
-Mitjançant la mesura del percentatge de reflexió a diferents longituds d'ona per mitjà d'un colorímetre, espectofotòmetre o un especto-densitòmetre.
-Amb un densitòmetre podem deduir el tipus de blanc del suport. Aixi si predomina el:
•Cian, el blanc resultant s'anomena blanc niveo.
•Magenta, el blanc resultant s'anomena blanc marfil.
•Groc, el blanc resultant s'anomena blanc groguenc.
•Gris, el blanc resultant s'anomena blanc perla.
Per comparació amb un blanc estàndard (òxid de magnesi o sulfat de bari)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris c7. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris c7. Mostrar tots els missatges
dimecres, 25 de novembre del 2009
dimecres, 4 de novembre del 2009
PAPEL (TAMAÑOS DE PAPEL)
El format de paper A (DIN A o ISO A)
La sèrie A dels formats de paper estandarditzats està pensada per a ús general com paper d'escriptori (fotocòpies, escriptura, dibuix, etc ...).
És la sèrie bàsica de mides de paper "finals" (és a dir: Les mides que l'usuari final rep). Es basa, com les altres sèries estandarditzades per la ISO, en el sistema mètric decimal.
La sèrie A dels formats de paper estandarditzats està pensada per a ús general com paper d'escriptori (fotocòpies, escriptura, dibuix, etc ...).
És la sèrie bàsica de mides de paper "finals" (és a dir: Les mides que l'usuari final rep). Es basa, com les altres sèries estandarditzades per la ISO, en el sistema mètric decimal.
Encara que el format més usat d'aquesta sèrie és l'A4 (destacat en la taula i dibuixos en taronja), la sèrie es basa en el format A0, que equival a un metre quadrat de paper.
La idea bàsica i característica d'aquesta sèrie és que tots els seus mides segueixen una proporció molt característica: El seu costat més llarg és el costat més curt multiplicat per l'arrel quadrada de 2 (més o menys 1,414). Els decimals s'arrodoneixen sempre a mm sencers.
Això, que pot semblar irrellevant, dóna a la sèrie una propietat molt valuosa: Cada format equival a la meitat de la mida superior o al doble de la mida inferior.
Així, si dobleguem per la meitat més llarga un A4, obtenim un A5, per exemple.
La sèrie A de formats de paper ISO Nom Mida Superfície i comentaris
4A0 2.378 × 1.682 mm. 4 m2 (3,999 m2) = Quatre metres quadrats.
2A0 1.682 × 1.189 mm. 2 m2 (1,999 m2) = Dos metres quadrats.
A0 1.189 × 841 mm. 1 m2 (0,999 m2) = Un metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos tècnics, plànols o pòsters.
A1 841 × 594 mm. 0,5 m2 (0,499 m2) = Mig metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos de tot tipus (inclosos tècnics), plànols, pòsters, diagrames o similars.
A2 594 × 420 mm. 0,25 m2 (0,249 m2) = Un quart de metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos, pòsters, diagrames o similars.
A3 420 × 297 mm. 0,12 m2 (0,124 m2) = Un vuitè de metre quadrat. Es fa servir per dibuixos, petits pòsters, diagrames, taules explicatives, organigrames.
A4 297 × 210 mm. 0,06 m2 (0,0623 m2) = Un setzens de metre quadrat. Similar al foli tradicional (una mica més curt) ha arribat a substituir-lo com la grandària paper d'ús més corrent en la vida diària.
A5 210 × 148 mm. 0,03 m2 (0,0310 m2) = 1 / 32 de metro quadrat. És la mida similar a la quartilla tradicional. També s'usa per a llibres.
A6 148 × 105 mm. 0,015 m2 (0,0155 m2) = 1 / 64 de metro quadrat. Es va utilitzar per a targetes postals o llibres de butxaca.
A7 105 × 74 mm. 0,007 m2 (0,0077 m2) = 1 / 128 de metre quadrat.
A8 74 × 52 mm. 0,003 m2 (0,0038 m2) = 1 / 256 de metre quadrat. Similar a una targeta de visita o de crèdit però una mica més curt.
A9 52 × 37 mm. 0,0019 m2 (0,00192 m2) = 1 / 512 de metre quadrat.
A10 37 × 26 mm. 0,0009 m2 (0,00096 m2) = 1 / 1024 de metro quadrat.
La idea bàsica i característica d'aquesta sèrie és que tots els seus mides segueixen una proporció molt característica: El seu costat més llarg és el costat més curt multiplicat per l'arrel quadrada de 2 (més o menys 1,414). Els decimals s'arrodoneixen sempre a mm sencers.
Això, que pot semblar irrellevant, dóna a la sèrie una propietat molt valuosa: Cada format equival a la meitat de la mida superior o al doble de la mida inferior.
Així, si dobleguem per la meitat més llarga un A4, obtenim un A5, per exemple.
La sèrie A de formats de paper ISO Nom Mida Superfície i comentaris
4A0 2.378 × 1.682 mm. 4 m2 (3,999 m2) = Quatre metres quadrats.
2A0 1.682 × 1.189 mm. 2 m2 (1,999 m2) = Dos metres quadrats.
A0 1.189 × 841 mm. 1 m2 (0,999 m2) = Un metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos tècnics, plànols o pòsters.
A1 841 × 594 mm. 0,5 m2 (0,499 m2) = Mig metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos de tot tipus (inclosos tècnics), plànols, pòsters, diagrames o similars.
A2 594 × 420 mm. 0,25 m2 (0,249 m2) = Un quart de metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos, pòsters, diagrames o similars.
A3 420 × 297 mm. 0,12 m2 (0,124 m2) = Un vuitè de metre quadrat. Es fa servir per dibuixos, petits pòsters, diagrames, taules explicatives, organigrames.
A4 297 × 210 mm. 0,06 m2 (0,0623 m2) = Un setzens de metre quadrat. Similar al foli tradicional (una mica més curt) ha arribat a substituir-lo com la grandària paper d'ús més corrent en la vida diària.
A5 210 × 148 mm. 0,03 m2 (0,0310 m2) = 1 / 32 de metro quadrat. És la mida similar a la quartilla tradicional. També s'usa per a llibres.
A6 148 × 105 mm. 0,015 m2 (0,0155 m2) = 1 / 64 de metro quadrat. Es va utilitzar per a targetes postals o llibres de butxaca.
A7 105 × 74 mm. 0,007 m2 (0,0077 m2) = 1 / 128 de metre quadrat.
A8 74 × 52 mm. 0,003 m2 (0,0038 m2) = 1 / 256 de metre quadrat. Similar a una targeta de visita o de crèdit però una mica més curt.
A9 52 × 37 mm. 0,0019 m2 (0,00192 m2) = 1 / 512 de metre quadrat.
A10 37 × 26 mm. 0,0009 m2 (0,00096 m2) = 1 / 1024 de metro quadrat.
dissabte, 26 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)