Encara que les homes existeixen des de fa un milió d´anys, només escriuren des de sis-mil anys ença.
Des de fa milers d´anys l´home ha utilizat signes, dibuixos, imatges per transmatre missatges. Però la veritable escriptura no existeix fin al moment que es constitueix en un conjunt organitzat de signes que fa possible que l´ésser humà pugui inerpretar clarament el que pensa o vol expresar.
Tot comença el sisé mil-leni abans de la nostra era a la mesopotàmia, entre els rius tigris i eufrates mes o menys on hi ha actualment l´Irak. Aquesta regió estaba repartida entre els país de sumer al sud i el d´Akkad al nord.
El nom cuneiforme vé del llatí cuneu, (clau), que es la forma de les senyals que formaven els suméris sobre un suport d´argila fresca. Aquesta escriptura, va neixer en principi per una simple nesesitat: la comptabilitat, ja que era, i es, molt díficil poder portar els comptes d´una manera oral. La comptabilitat ! D´aquesta nesesiat tan prosàica va nèixer l´iscriptura!
Un proggrés decisiu va consistir en procurar que els signes reflexessin els sons de les paraules de la llengua parlada.
I l´astúcia adirable del sumeris, igual els egipcis, va der utilitzar un prosediment tan sencill com un joc de nens: el Jeroglific.
Se´ls hi va ocórrer uns pictogrames que no representessin directament l´objecte, sino un altre que fos similar fonéticament. Per exemple, el pictograma sumeri de la fletxa "ti" designaba "la vida", que pronunciat era també "ti".
Aquesta escriptura es va anar convertint, poc a poc, en una forma de comunicar-se, pensar, expresar-se i deixar constáncia de la seva vida quotidiana i la seva historia. Aixi com els antics sumeris, els acadis, els babilonis i els asiris van inventar la correspondencia , el correu i "els sobres d´argila".L´escriptura cuneiforme permeté transcriure himnes religiosos i el que actualment anomenen literatura.
Els antics sumeris van escriureL´epopeia de Gilmanes, de la cual s´han trobat diferent fragments, uns dels més importants és un que es consevava a la biblioteca del rei asiri Asurvanipal (669-627 a d. J. C.) a Nínive.
Aquesta escriptura, nascuda entre els Tigris i l´Eufrates, va servir per escriure altres llengües molt diferents a la que li va donar vida. Es va extendre entre el tercer y el primer mil.leni cap a l´Elam ( capital Susa) en el terriroei actual de l´Iran, cap Anatòlia, l´actual Turquia d´Asia, cap al sud a Palestina i cap al nord a Armènia.
MENTRE ELS SIGNES CUNEIFORMES TENEN GRAN INFLUENCIA EN TOTA LA MESOPOTANIA, ALTRES SISTEMES NEIXEN I ES DESENVOLUPEN AL PROPER EGIPTE O A LA LLUNYANA XINA.
D´UN EXTREM A L´ALTRE DEL MÓN. ELS HOMES S´ESFORÇEN TRANSCRIURE LA SEVA HISTORIA A LA PEDRA. L´ARGILA EL PAPIRUS O EL PAPER.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada