LA XILOGRAFIA

La xilografía (del griego xylón, madera; y grafé, inscripción) es una técnica de impresión con plancha de madera. El texto y/o la imagen deseada se talla a mano con un cincel o buril en la madera. Se utiliza habitualmente una sola matriz (llamada también taco) para cada página. A continuación se impregna con tinta y presionándola contra un soporte (como el papel) se obtiene la impresión del relieve.

Las maderas más adecuadas para realizarla son la de boj, la de cerezo o la de peral. Otras maderas menos duras, como las de arce y roble, no son adecuadas para la xilografía.

Existen dos tipos de xilografía en función de como se realice el grabado en la madera:

• Xilografía "al hilo": la superficie de grabado está cortada en paralelo a las fibras del tronco. Este método es propenso a la aparición de nudos y fibras irregulares con el consecuente problema para la impresión.
• Xilografía "a testa": la cara es perpendicular a las fibras.

Se diferencia de los demás sistemas de impresión de textos en que utiliza una plancha fija para imprimir todo el contenido, mientras que los restantes se basan en tipos móviles (letras) que se reordenan y utilizan para otras páginas.

CALENDARIO 2009 HECHO EN FREEHAND

m106romero_juancopia.fh11

Publish at Scribd or explore others:

DINFERENCIADORS DELS CARÁCTERS

Parts i classficaciò dels tipus de lletres

Les lletres, tot i que a nosaltres ens semblin simples caràcters que podem crear a un bligraf o amb l'ordinador como si res, tenen unes parts que les caracteritzen i que a partir d'aquí les classifquem.

Parts
-Esquelet: És la part que forma la lletra en si, la invariable(o practicament invarible como ja veurem desprès).
-Remats: son unes terminacions que té la cama i fa que el llegir cansi menys la vista.
-Cames: Bé, intenetem imaginar el que serien les cames, les terminacions de la lletra.
-Anell: Una forma casi circular o perfectament circular que compón la lletra i que amb aquest s'hi forma l'ull.
-Hombro o arc: Doncs és la corba o corbes que acaben formant l'anell.

Les lletres ben fetes han de tenir una mida justa, i això ho fem amb les "linies imaginaries":

_______________________________________________________
tope o maxim de la cama.(ascendent)
_______________________________________________________
tope o màxim de la lletra en caixa alta (majúscula)
_______________________________________________________
punt base, doncs aqui es on s 'apoyen les lletres.
_______________________________________________________
tope o màxim de la cama.(descendent)
_______________________________________________________

Les majùscules sempre ocupen totes el mateix espai, desde el punt base fins a la línia alta de el tope de caixa alta.

Segons com sigui la part d'una lletra la podem classificar de varies maneres, aqui en tenim dos tipus de classificaciò:

·Françoise Thibaudau: Les va classificar en 6 grups.

-Romana antiga: Ja que és la que els romans picaven sobre la pedra, és la que té uns remats arrodonits i mès aviat gruixuts, traços mès ovalats, i arcs mès gruixuts.
filete i barra
Rasgo ascendente
Asta
Travesaño
Rasgo descendente
Ull
Braç
Pierna
Rematada o Serif.- És un element ornamrntal que contenen alguns caràcteres al final de l´asta. Serveix per a distingir el diferents estils tipogràfics.
Anell.- Es un traç o hasta corba tancada que conté en el interior un espai cridat ull o blanc intern.
Hombro o arc.- És un traç corb obert de la lletra. no té gens en comuna amb la part del tipus cridada de la mateixa manera.

Lìneas imaginàries:
•Lìnea de ascendente
•Altura mayùscula.- sempre estan en a lìnea base.
•Lìnea mitja.- es quella que putja els caràctes
•Lìnea base
•Lìnae de descendente

Estils

És la clasificació dels caràcteres atentament als trets formals com les astes.
•Romana: antiga, moderna.
La romana antiga es identifica en el traç és més gros y la romana moderna els traços son més fi y el remat es més cuadrat

Egipcia

És un estils poc empleat. De vegades és utilizat en obres tècniques, cartells publicitaris, anuncis de prensa , etc els trazos son més rectes i uniformes, els terminals quadrats.

Palosec

És un estils que no es recomena utilitzar en textos llargs, és a dir, en obres de lesctura continuada ja que pot resultar pesada. Es caracterizada per: no tenen adoms ni terminals, els traços de grossor uniforme, no te remat.

Caracters d´escrptura

Se solen utilitzar per anuncios, impresoss comercials,etc. Les seves caracteristiques : poden contenir trets d´unió entre caracters, imiten la cal.ligrafia dels manutcrits o la lletramanual.

Caràters de fantasia

És poden utilitzar al començament d´un capitol, secció, etc com element decoratiu. Contenen gran quantitat d´adorns, com poden ser ombres, contorns, etc.

CLASIFICACIONS TIPOGRAFICS

(Maximilian Vox (1953- 1964)

Maximilian Vox - Humanes

•Adobe Jenson

Maximilian Vox - Garaldes

•Garamond

Maximilian Vox - Reals

•Garamond

Maximilian Vox - Reals

•Baskerville

Maximilian Vox - Didones

•Bodoni

Maximilian Vox - Mecànicas

•Rockwell

Maximilian Vox - Lineals

•Grotesques:Akzident Grotesk

•Neo-Grotesques: Helvetica

•Geimétricas: Futura

•Humanistica: Gill Sans


Maximilian Vox - Incisas

•Perpetua

Maximilian Vox - De escriptura

•Mistral

Maximilian Vox - Manual

•Banco

Els diferents clasificacións tipogràfiques

Anatomia de la letra:

Thibaudeau (1920 -1924): romana antiga, moderna, egipcia, palosec, escriptura, fantasia.
Vox - Atypl (1953 -1962): humana, garalda, real, didona, macana, lineal, incisa, escripta, manual.
Novarese (1958): veneciana, de transició, bodoniana. egipcia, lineal, lapidaria, manuscrita, madieval, adornada, fantasia.
Pellitteri (1963): curviforma, degradada, contrastada, rectiforma, lineal, anguliforme, manuscrita, gótica, adornada, fantasia.
Alessandrini (1979): clavienne, filextre, emparette, simplice, romana, unicial, gestual caligràfica, gòtic, exotipo, etc.

COM FEIAN ABANS LES CAPSES PRA LA IMPRENTA

MONOTÍPIA

Creada en 1887, la monotipia es una variedad de impresión única; sólo sale una buena reproducción de cada lámina. El artista dibuja sobre cualquier superficie lisa, utilizando óleo, acuarela o tinta. Por lo general se emplea el vidrio, pero también es válida una lámina de cobre pulido o la porcelana. Se puede crear la imagen pintándola sencillamente sobre la superficie de la lámina o mediante un proceso de inversión, consiste en cubrir la plancha con una fina capa de pigmentos e irlos eliminando con los dedos o con un pincel hasta formar la imagen. A continuación se aplica el papel sobre la lámina y la imagen quedará transferida, bien frotando el dorso del papel o utilizando una prensa de grabado al aguafuerte.

Con su aparición vino a complementar a la linotipia (ya que añade distinto tipos de letra y permite utilizar letras de gran tamaño) para su utilización en la imprenta.

LINOTÍPIA

La linotípia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitzar el procés de composició d'un text per a ser imprès. Antes de que se inventase la linotipia el proceso de impresión era manual. Abans que s'inventa la linotípia el procés d'impressió era manual. Cada página de un periódico o una publicación se componía a mano con componedor y regleta . Cada pàgina d'un diari o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta se iban disponiendo las letras, o caracteres tipográficos componiendo palabras, signos de puntuación y espacios en blanco, que el operario debía de coger de unos depósitos en los que se encontraban una gran cantidad de caracteres clasificados por orden. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres o caràcters tipogràfics composant paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que l'operari havia d'agafar d'uns dipòsits en què es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Obviamente, existían distintos tipos de tamaños para cada carácter y se elegían en función de las características y énfasis del mensaje. Òbviament, existien diferents tipus de mides per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasi del missatge. Por ejemplo, para componer los titulares se usaba un tamaño mucho mayor que para el corpus del texto. Per exemple, per compondre els titulars es feia una mida molt més gran que per al corpus del text. Exactamente igual, a como se hace hoy en día, solo que el procedimiento era completamente artesanal y muy lento y tedioso. Exactament igual, a com es fa avui en dia, només que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.

Amb la linotípia, el procés de composició es reduïa notablement. El operador, pulsando la tecla correspondiente ubicada en un teclado similar al de la máquina de escribir seleccionaba un carácter tipográfico determinado. L'operador, prement la tecla corresponent ubicada en un teclat semblant al de la màquina d'escriure seleccionar un caràcter tipogràfic determinat. Al pulsar la tecla, automáticamente la matriz o molde de la letra particular quedaba libre y salía de un depósito que se situaba en lo alto de la máquina. La tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que es situava al capdamunt de la màquina. Posteriormente, dicho molde descendía a un centro común, en donde dicha letra , seguida de otras, formaban las palabras y espaciados que el operador había seleccionado al copiar el texto que tenía delante. Posteriorment, dit motlle baixava a un centro comú, on aquesta lletra, seguida d'altres, formaven les paraules i espaiats que l'operador havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.

Cuando una línea constituida por las palabras y espacios correspondientes, formada por estas matrices, quedaba completa, pasaba automáticamente a una caja de fundición, donde entraba metal fundido y formaba un lingote que constituía una línea de caracteres de imprenta. Quan una línia constituïda per les paraules i espais corresponents, formada per aquestes matrius, quedava completa, passava automàticament a una caixa de fosa, on entrava metall fos i formava un lingot que constituïa una línia de caràcters d'impremta.

Gutembers y la imprenta

En el año 105 en china crearon los libros de pero eran de caña, pero al rey ya no le gustaba y querian cambairlo hasta que un trabajador del rey le dijoo que le direra tiempo para pensar hasta que creo el papel( en China inventaron el papel).
en 1420 crearon la imprenta por gutember aunque tambien hubieron muchas personas que crearon antes las letras las hacian de madera pero con unos fallos, buscaron otras cosas para hacer las letras hasta con arsilla pero igual siguian teniendo fayos.
En 1436 ya tenia las formas hechas eran de plomo otros minerales pero al momento de imprimir salian las letras raras hasta que invento el rodillo para poner la tinte.
En 1444 le prestaron el dinero a guember para hacer mas impresiones.
En 1446 ya tenian gutember ya tenia hecho miles de biblias
En 1452 gutember ya tenia hecho bastantes libros.
Linotipia
Monotipia

Coses de ahir

•Linotipia: Apareció en 1800
•Parts del tipo ( plom, estan)
•Xilografia
•Gutembers (la biblia de gutembers)
•Sistemes de impresió directe
•Organizació de la capsas

EL MÓN DE LA TIPOGRAFIA FINS FA POC

http://www.youtube.com/

HISTORIA DE L´ESCRIPTURA Fins a l´invenció de la imprenta

Encara que les homes existeixen des de fa un milió d´anys, només escriuren des de sis-mil anys ença.

Des de fa milers d´anys l´home ha utilizat signes, dibuixos, imatges per transmatre missatges. Però la veritable escriptura no existeix fin al moment que es constitueix en un conjunt organitzat de signes que fa possible que l´ésser humà pugui inerpretar clarament el que pensa o vol expresar.

Tot comença el sisé mil-leni abans de la nostra era a la mesopotàmia, entre els rius tigris i eufrates mes o menys on hi ha actualment l´Irak. Aquesta regió estaba repartida entre els país de sumer al sud i el d´Akkad al nord.

El nom cuneiforme vé del llatí cuneu, (clau), que es la forma de les senyals que formaven els suméris sobre un suport d´argila fresca. Aquesta escriptura, va neixer en principi per una simple nesesitat: la comptabilitat, ja que era, i es, molt díficil poder portar els comptes d´una manera oral. La comptabilitat ! D´aquesta nesesiat tan prosàica va nèixer l´iscriptura!

Un proggrés decisiu va consistir en procurar que els signes reflexessin els sons de les paraules de la llengua parlada.
I l´astúcia adirable del sumeris, igual els egipcis, va der utilitzar un prosediment tan sencill com un joc de nens: el Jeroglific.
Se´ls hi va ocórrer uns pictogrames que no representessin directament l´objecte, sino un altre que fos similar fonéticament. Per exemple, el pictograma sumeri de la fletxa "ti" designaba "la vida", que pronunciat era també "ti".

Aquesta escriptura es va anar convertint, poc a poc, en una forma de comunicar-se, pensar, expresar-se i deixar constáncia de la seva vida quotidiana i la seva historia. Aixi com els antics sumeris, els acadis, els babilonis i els asiris van inventar la correspondencia , el correu i "els sobres d´argila".L´escriptura cuneiforme permeté transcriure himnes religiosos i el que actualment anomenen literatura.

Els antics sumeris van escriureL´epopeia de Gilmanes, de la cual s´han trobat diferent fragments, uns dels més importants és un que es consevava a la biblioteca del rei asiri Asurvanipal (669-627 a d. J. C.) a Nínive.

Aquesta escriptura, nascuda entre els Tigris i l´Eufrates, va servir per escriure altres llengües molt diferents a la que li va donar vida. Es va extendre entre el tercer y el primer mil.leni cap a l´Elam ( capital Susa) en el terriroei actual de l´Iran, cap Anatòlia, l´actual Turquia d´Asia, cap al sud a Palestina i cap al nord a Armènia.

MENTRE ELS SIGNES CUNEIFORMES TENEN GRAN INFLUENCIA EN TOTA LA MESOPOTANIA, ALTRES SISTEMES NEIXEN I ES DESENVOLUPEN AL PROPER EGIPTE O A LA LLUNYANA XINA.
D´UN EXTREM A L´ALTRE DEL MÓN. ELS HOMES S´ESFORÇEN TRANSCRIURE LA SEVA HISTORIA A LA PEDRA. L´ARGILA EL PAPIRUS O EL PAPER.

HISTORIA DE L´ESCRIPTURA

ELS ALFABETS DEL MÓN

Tipologia

Podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats:

•Escriptura conceptual: A través d'icones o representacions gràfiques expressa idees o paraules.

•Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealització. Exemples: jeroglífic egipci,
hitita jeroglífic.













Pictogrames jeroglifics egipcis Tauleta de Jemdet Nasr, escrita en pictogrames protoelamites



•Escriptura cuneïforme: Aquesta escriptura de forma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó (en llatí cuneus "tascó, cuny").
Exemple: sumeri.

Tauleta procedent d’Ur, c. 2900-2600 a.e., en escriptura cuneïforme, descriu un lliurament d'ordi i menjar a un temple.









Ideograma: Element gràfic que representa paraules. Generalment, abans era un pictograma (en llatí cuneus "tascó, cuny").


•Ideograma: Element gràfic que representa paraules. Generalment, abans era un pictograma. Exemple:
escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.


Exemple de formació de paraules en xinès

ESCRIPTURA 2

Conceptual:
•Pictogrames

•Coineforme

•Ideograwes: son las señales de tránsito

Linguística:
•Silàbica

•Alfabets
Ejemplo:
Tyrone = TYR-1

UD2 EL COLOR