dimarts, 16 de desembre del 2008

LA XILOGRAFIA

La xilografía (del griego xylón, madera; y grafé, inscripción) es una técnica de impresión con plancha de madera. El texto y/o la imagen deseada se talla a mano con un cincel o buril en la madera. Se utiliza habitualmente una sola matriz (llamada también taco) para cada página. A continuación se impregna con tinta y presionándola contra un soporte (como el papel) se obtiene la impresión del relieve.

Las maderas más adecuadas para realizarla son la de boj, la de cerezo o la de peral. Otras maderas menos duras, como las de arce y roble, no son adecuadas para la xilografía.

Existen dos tipos de xilografía en función de como se realice el grabado en la madera:

  • Xilografía "al hilo": la superficie de grabado está cortada en paralelo a las fibras del tronco. Este método es propenso a la aparición de nudos y fibras irregulares con el consecuente problema para la impresión.
  • Xilografía "a testa": la cara es perpendicular a las fibras.

Se diferencia de los demás sistemas de impresión de textos en que utiliza una plancha fija para imprimir todo el contenido, mientras que los restantes se basan en tipos móviles (letras) que se reordenan y utilizan para otras páginas.

divendres, 12 de desembre del 2008

dijous, 4 de desembre del 2008

DINFERENCIADORS DELS CARÁCTERS

Parts i classficaciò dels tipus de lletres

Les lletres, tot i que a nosaltres ens semblin simples caràcters que podem crear a un bligraf o amb l'ordinador como si res, tenen unes parts que les caracteritzen i que a partir d'aquí les classifquem.

Parts
-Esquelet: És la part que forma la lletra en si, la invariable(o practicament invarible como ja veurem desprès).
-Remats: son unes terminacions que té la cama i fa que el llegir cansi menys la vista.
-Cames: Bé, intenetem imaginar el que serien les cames, les terminacions de la lletra.
-Anell: Una forma casi circular o perfectament circular que compón la lletra i que amb aquest s'hi forma l'ull.
-Hombro o arc: Doncs és la corba o corbes que acaben formant l'anell.

Les lletres ben fetes han de tenir una mida justa, i això ho fem amb les "linies imaginaries":

_______________________________________________________
tope o maxim de la cama.(ascendent)
_______________________________________________________
tope o màxim de la lletra en caixa alta (majúscula)
_______________________________________________________
punt base, doncs aqui es on s 'apoyen les lletres.
_______________________________________________________
tope o màxim de la cama.(descendent)
_______________________________________________________

Les majùscules sempre ocupen totes el mateix espai, desde el punt base fins a la línia alta de el tope de caixa alta.

Segons com sigui la part d'una lletra la podem classificar de varies maneres, aqui en tenim dos tipus de classificaciò:

·Françoise Thibaudau: Les va classificar en 6 grups.

-Romana antiga: Ja que és la que els romans picaven sobre la pedra, és la que té uns remats arrodonits i mès aviat gruixuts, traços mès ovalats, i arcs mès gruixuts.
filete i barra
Rasgo ascendente
Asta
Travesaño
Rasgo descendente
Ull
Braç
Pierna
Rematada o Serif.- És un element ornamrntal que contenen alguns caràcteres al final de l´asta. Serveix per a distingir el diferents estils tipogràfics.
Anell.- Es un traç o hasta corba tancada que conté en el interior un espai cridat ull o blanc intern.
Hombro o arc.- És un traç corb obert de la lletra. no té gens en comuna amb la part del tipus cridada de la mateixa manera.

Lìneas imaginàries:
•Lìnea de ascendente
Altura mayùscula.- sempre estan en a lìnea base.
Lìnea mitja.- es quella que putja els caràctes
•Lìnea base
•Lìnae de descendente

Estils
És la clasificació dels caràcteres atentament als trets formals com les astes.
•Romana: antiga, moderna.
La romana antiga es identifica en el traç és més gros y la romana moderna els traços son més fi y el remat es més cuadrat


Egipcia
És un estils poc empleat. De vegades és utilizat en obres tècniques, cartells publicitaris, anuncis de prensa , etc els trazos son més rectes i uniformes, els terminals quadrats.

Palosec
És un estils que no es recomena utilitzar en textos llargs, és a dir, en obres de lesctura continuada ja que pot resultar pesada. Es caracterizada per: no tenen adoms ni terminals, els traços de grossor uniforme, no te remat.
Caracters d´escrptura
Se solen utilitzar per anuncios, impresoss comercials,etc. Les seves caracteristiques : poden contenir trets d´unió entre caracters, imiten la cal.ligrafia dels manutcrits o la lletramanual.

Caràters de fantasia
És poden utilitzar al començament d´un capitol, secció, etc com element decoratiu. Contenen gran quantitat d´adorns, com poden ser ombres, contorns, etc.

CLASIFICACIONS TIPOGRAFICS

(Maximilian Vox (1953- 1964)

Maximilian Vox - Humanes

•Adobe Jenson

Maximilian Vox - Garaldes

•Garamond

Maximilian Vox - Reals

•Garamond

Maximilian Vox - Reals

•Baskerville

Maximilian Vox - Didones

•Bodoni

Maximilian Vox - Mecànicas

•Rockwell

Maximilian Vox - Lineals

•Grotesques:Akzident Grotesk

•Neo-Grotesques: Helvetica

•Geimétricas: Futura

•Humanistica: Gill Sans


Maximilian Vox - Incisas

•Perpetua

Maximilian Vox - De escriptura

•Mistral

Maximilian Vox - Manual

•Banco

Els diferents clasificacións tipogràfiques

Anatomia de la letra:

Thibaudeau (1920 -1924): romana antiga, moderna, egipcia, palosec, escriptura, fantasia.
Vox - Atypl (1953 -1962): humana, garalda, real, didona, macana, lineal, incisa, escripta, manual.
Novarese (1958): veneciana, de transició, bodoniana. egipcia, lineal, lapidaria, manuscrita, madieval, adornada, fantasia.
Pellitteri (1963): curviforma, degradada, contrastada, rectiforma, lineal, anguliforme, manuscrita, gótica, adornada, fantasia.
Alessandrini (1979): clavienne, filextre, emparette, simplice, romana, unicial, gestual caligràfica, gòtic, exotipo, etc.

dimecres, 3 de desembre del 2008

COM FEIAN ABANS LES CAPSES PRA LA IMPRENTA

MONOTÍPIA

Creada en 1887, la monotipia es una variedad de impresión única; sólo sale una buena reproducción de cada lámina. El artista dibuja sobre cualquier superficie lisa, utilizando óleo, acuarela o tinta. Por lo general se emplea el vidrio, pero también es válida una lámina de cobre pulido o la porcelana. Se puede crear la imagen pintándola sencillamente sobre la superficie de la lámina o mediante un proceso de inversión, consiste en cubrir la plancha con una fina capa de pigmentos e irlos eliminando con los dedos o con un pincel hasta formar la imagen. A continuación se aplica el papel sobre la lámina y la imagen quedará transferida, bien frotando el dorso del papel o utilizando una prensa de grabado al aguafuerte.

Con su aparición vino a complementar a la linotipia (ya que añade distinto tipos de letra y permite utilizar letras de gran tamaño) para su utilización en la imprenta.


LINOTÍPIA


La linotípia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitzar el procés de composició d'un text per a ser imprès. Antes de que se inventase la linotipia el proceso de impresión era manual. Abans que s'inventa la linotípia el procés d'impressió era manual. Cada página de un periódico o una publicación se componía a mano con componedor y regleta . Cada pàgina d'un diari o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta se iban disponiendo las letras, o caracteres tipográficos componiendo palabras, signos de puntuación y espacios en blanco, que el operario debía de coger de unos depósitos en los que se encontraban una gran cantidad de caracteres clasificados por orden. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres o caràcters tipogràfics composant paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que l'operari havia d'agafar d'uns dipòsits en què es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Obviamente, existían distintos tipos de tamaños para cada carácter y se elegían en función de las características y énfasis del mensaje. Òbviament, existien diferents tipus de mides per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasi del missatge. Por ejemplo, para componer los titulares se usaba un tamaño mucho mayor que para el corpus del texto. Per exemple, per compondre els titulars es feia una mida molt més gran que per al corpus del text. Exactamente igual, a como se hace hoy en día, solo que el procedimiento era completamente artesanal y muy lento y tedioso. Exactament igual, a com es fa avui en dia, només que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.

Amb la linotípia, el procés de composició es reduïa notablement. El operador, pulsando la tecla correspondiente ubicada en un teclado similar al de la máquina de escribir seleccionaba un carácter tipográfico determinado. L'operador, prement la tecla corresponent ubicada en un teclat semblant al de la màquina d'escriure seleccionar un caràcter tipogràfic determinat. Al pulsar la tecla, automáticamente la matriz o molde de la letra particular quedaba libre y salía de un depósito que se situaba en lo alto de la máquina. La tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que es situava al capdamunt de la màquina. Posteriormente, dicho molde descendía a un centro común, en donde dicha letra , seguida de otras, formaban las palabras y espaciados que el operador había seleccionado al copiar el texto que tenía delante. Posteriorment, dit motlle baixava a un centro comú, on aquesta lletra, seguida d'altres, formaven les paraules i espaiats que l'operador havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.

Cuando una línea constituida por las palabras y espacios correspondientes, formada por estas matrices, quedaba completa, pasaba automáticamente a una caja de fundición, donde entraba metal fundido y formaba un lingote que constituía una línea de caracteres de imprenta. Quan una línia constituïda per les paraules i espais corresponents, formada per aquestes matrius, quedava completa, passava automàticament a una caixa de fosa, on entrava metall fos i formava un lingot que constituïa una línia de caràcters d'impremta.

Gutembers y la imprenta



En el año 105 en china crearon los libros de pero eran de caña, pero al rey ya no le gustaba y querian cambairlo hasta que un trabajador del rey le dijoo que le direra tiempo para pensar hasta que creo el papel( en China inventaron el papel).
en 1420 crearon la imprenta por gutember aunque tambien hubieron muchas personas que crearon antes las letras las hacian de madera pero con unos fallos, buscaron otras cosas para hacer las letras hasta con arsilla pero igual siguian teniendo fayos.
En 1436 ya tenia las formas hechas eran de plomo otros minerales pero al momento de imprimir salian las letras raras hasta que invento el rodillo para poner la tinte.
En 1444 le prestaron el dinero a guember para hacer mas impresiones.
En 1446 ya tenian gutember ya tenia hecho miles de biblias
En 1452 gutember ya tenia hecho bastantes libros.
Linotipia
Monotipia

Coses de ahir

•Linotipia: Apareció en 1800
•Parts del tipo ( plom, estan)
•Xilografia
•Gutembers (la biblia de gutembers)
•Sistemes de impresió directe
•Organizació de la capsas

dimarts, 2 de desembre del 2008

EL MÓN DE LA TIPOGRAFIA FINS FA POC

http://www.youtube.com/

HISTORIA DE L´ESCRIPTURA Fins a l´invenció de la imprenta

Encara que les homes existeixen des de fa un milió d´anys, només escriuren des de sis-mil anys ença.

Des de fa milers d´anys l´home ha utilizat signes, dibuixos, imatges per transmatre missatges. Però la veritable escriptura no existeix fin al moment que es constitueix en un conjunt organitzat de signes que fa possible que l´ésser humà pugui inerpretar clarament el que pensa o vol expresar.

Tot comença el sisé mil-leni abans de la nostra era a la mesopotàmia, entre els rius tigris i eufrates mes o menys on hi ha actualment l´Irak. Aquesta regió estaba repartida entre els país de sumer al sud i el d´Akkad al nord.

El nom cuneiforme vé del llatí cuneu, (clau), que es la forma de les senyals que formaven els suméris sobre un suport d´argila fresca. Aquesta escriptura, va neixer en principi per una simple nesesitat: la comptabilitat, ja que era, i es, molt díficil poder portar els comptes d´una manera oral. La comptabilitat ! D´aquesta nesesiat tan prosàica va nèixer l´iscriptura!

Un proggrés decisiu va consistir en procurar que els signes reflexessin els sons de les paraules de la llengua parlada.
I l´astúcia adirable del sumeris, igual els egipcis, va der utilitzar un prosediment tan sencill com un joc de nens: el Jeroglific.
Se´ls hi va ocórrer uns pictogrames que no representessin directament l´objecte, sino un altre que fos similar fonéticament. Per exemple, el pictograma sumeri de la fletxa "ti" designaba "la vida", que pronunciat era també "ti".

Aquesta escriptura es va anar convertint, poc a poc, en una forma de comunicar-se, pensar, expresar-se i deixar constáncia de la seva vida quotidiana i la seva historia. Aixi com els antics sumeris, els acadis, els babilonis i els asiris van inventar la correspondencia , el correu i "els sobres d´argila".L´escriptura cuneiforme permeté transcriure himnes religiosos i el que actualment anomenen literatura.

Els antics sumeris van escriureL´epopeia de Gilmanes, de la cual s´han trobat diferent fragments, uns dels més importants és un que es consevava a la biblioteca del rei asiri Asurvanipal (669-627 a d. J. C.) a Nínive.

Aquesta escriptura, nascuda entre els Tigris i l´Eufrates, va servir per escriure altres llengües molt diferents a la que li va donar vida. Es va extendre entre el tercer y el primer mil.leni cap a l´Elam ( capital Susa) en el terriroei actual de l´Iran, cap Anatòlia, l´actual Turquia d´Asia, cap al sud a Palestina i cap al nord a Armènia.

MENTRE ELS SIGNES CUNEIFORMES TENEN GRAN INFLUENCIA EN TOTA LA MESOPOTANIA, ALTRES SISTEMES NEIXEN I ES DESENVOLUPEN AL PROPER EGIPTE O A LA LLUNYANA XINA.
D´UN EXTREM A L´ALTRE DEL MÓN. ELS HOMES S´ESFORÇEN TRANSCRIURE LA SEVA HISTORIA A LA PEDRA. L´ARGILA EL PAPIRUS O EL PAPER.




HISTORIA DE L´ESCRIPTURA

dilluns, 1 de desembre del 2008

ELS ALFABETS DEL MÓN



Tipologia
Podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats:

Escriptura conceptual: A través d'icones o representacions gràfiques expressa idees o paraules.

•Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealització. Exemples: jeroglífic egipci,
hitita jeroglífic.













Pictogrames jeroglifics egipcis Tauleta de Jemdet Nasr, escrita en pictogrames protoelamites



•Escriptura cuneïforme: Aquesta escriptura de forma
progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó (en llatí cuneus "tascó, cuny").
Exemple: sumeri.

Tauleta procedent d’Ur, c. 2900-2600 a.e., en escriptura cuneïforme, descriu un lliurament d'ordi i menjar a un temple.









Ideograma: Element gràfic que representa paraules. Generalment, abans era un pictograma (en llatí cuneus "tascó, cuny").


•Ideograma: Element gràfic que representa paraules. Generalment, abans era un pictograma. Exemple:
escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.


Exemple de formació de paraules en xinès

ESCRIPTURA 2

Conceptual:
•Pictogrames

•Coineforme

•Ideograwes: son las señales de tránsito

Linguística:
•Silàbica

•Alfabets
Ejemplo:
Tyrone = TYR-1

UD2 EL COLOR

dijous, 27 de novembre del 2008

LA ESCRITURA

La escritura fonética, hoy utilizda en todo el mundo occidental, es la corriete latina: la misma que utilizaron durante el Renacimiento.
Repite, en muchos aspectos , la de los amaunenses medievales, que ha su vez se inspiraban en las letras lapidarias de la época clásica romana. L escritura fonética (verbal,silábica y alfabética) fue predecida por el método incográfico, es decir, la representación de objetos o de situaciones a travéz de la figuras, y en segundo tiempo, por el sistema ideográfico. que relaciona un signo abstracto con la idea de un objeto o de un pensamiento. La escritura fonética, ya utilizada milenios antes de la invención de la imprenta, en el siglo XV, es el punto de llegada de una evolución extremadamente compleja y diversificada, nunca estática ni definida.
En la Europa del renacimiento se utilizaban 2 tipos de escritur: La "gotica", asi llamada porque ssu signos se inspiran en lols motivos de la arquitectura homonima, y la "redonda latina " o "humanistica", más blanda y ondulante en ell diseño, asi denominada poerque era la utilizada por la mayoria de los humanistas italianos. Los primeros tipógrafos adoptaron, por tanto, estos 2 alfabetos: en los países de lengua germánica, el "gotico" /cuyo uso todavia continua),y, en la mayoria de los demas, el "redondo", llamado después "romano" para la introducción de elementos clásicos. Nos ocuparemos principalmente, aqui, de algunos aspectos del diseño y de la evolución estilística del tipo redondo, aunque en el panorama mundial existan paises que todavía utilizan la escritura ideológica, como China y Japon, y otras que como la Unión Sovietica, emplean alfabetos diversos. Sin embargo la tendencia general impulsa hacia la adopción de los caracteres latinos (redondo)
En 1920, Lenin creó una comisión encargada de adoptar en la Repúblicas Soviéticas el alfabeto latino en lugar de "cirílico". El pryecto fue despues abandnado si bien ultimamente parece haber recuperado actualidad. en 1957, el consejo de estado chino estudio una reforma del alfabeto, para sustituir los 30.000 caracteres chinos por 30signos del alfabeto latino. No es nesesrio subrayar la dificultad de semejantes operación, pero hay que reconocer que la realización de esta hipótesis abriría al mundo unas perspectivas extremadamente interesantes.

( Del alfabeto se remote al segundo milenio a. C. en Siria o en Palestina, pero el que fue despues adoptado es el alfabeto fenício, del del que se derivan el griego, el latino y el de las lenguas modernas.).




dimecres, 26 de novembre del 2008

Pelicula El alfabeto "Historia de la escritura"

Cap. 1 ._ La creación de las letras:
Antiguamente los signos se escribian con carbón.

Antes el hombre escribia por medio de signos en la arsilla húmeda, se pueden grabar los sisnos con estilete u otras cosas.
Fueron los egipcios quienes utilizaron dibujos y signos que se podrian conbertir en grandes textos, los signos egipcios fueron creados por los sacerdotes; los signos signifiaban cosas como la lechuza la sabiduria, un ojo con lagrimas la tristesa etc.
Los egipcios sacaron el primer papel de un árbol llamado PAPIRO que se cultiva en egipto y en Londres, los egipcios le cortaban la parte de fuera lo verde y se lo cortaba en tiras finas del tamaño de un dedo y lo ponian sobre una piedra en 2 capas la primera a lo vertical y la segunda a lo horizontal y despues lo aplastaban con un instrumento de madera pesado, lo aplastaban para poder sacarle el aire y luego lo dejaban secar toda la noche.

la tinta la sacaban de la mezcla de arsilla, grasa y otros materiales y la pluma la hacian de caña que le cortaban la punta en forma triángular y le hacian una pequaña ranura.
La pluma de caña fue utilizada en el este por los egipcios, los dibujos fueron pasando por diferentes países del mediterráneo occidental, Grecia, y Africa del norte y otros paises y finalizando en Italia (Roma).Ej: La letra A viene del buey, el alfabeto Latino se creo en Roma.

Cap. 2 La pluma es más poderosa que la espada?
En el año medio la espada ganó y la pluma (Roma) perdió.
Se utilizaban plumas de ganso, para endurecerlas hay que llenar el cañón de arena caliente y después sumergirlas en arena caliente y después sumergirlas en la misma arena caliente luego se le quite la pelusa, después hay que cortar la punta com un corta pluma y hacer un pequeño corteenmedio.
Los monasterios Europeos fueron los que concervaros las primeras escrituras.

dilluns, 24 de novembre del 2008

m1c1e2

e) la podem trobar en aplicacions catalogo tipografico.

b)
a)
d) Perifèrics: Impressores Làser._ Tegnologie Làser._ fa que cada full que pasa es carrega i va ionitzant la superficciò del tambor i fa que el toner pase per el lloc on va possar-li la tinta.
CTP._ Es una tegnologia de arts gràfiques per medio de la cual les plaques de impressió Offset son copiadas per màquines manipulats directament de un computador, mejorant notablement el sistema tradicional de copiado de plaques pr medio de pel-licules fotogràfiques. En espanyol es traduce com "directo a placas o directo a plancha ".
El plotter de impressió .- Es una impressora com la inyecció de tinta pero més grande i pot imprimir metros i metros de fulls.

f) En aplcacions; libreria i entras en fonts.
g)

Acrobat
Get your own at Scribd or explore others:




dijous, 20 de novembre del 2008

UTILITAT DE DISC

FF


UTILIDAD DE DISCOS



Sirve per veure les utilitats de disc qu uno té en el ordinador.
uno pot verificar els disc pero amb molt cuidat perque es pot esborrady els document.

Els mac tenen un format que es diu HFS + , i el windows (PC) es diu FAT16,32.

Els format UDS son format de DVD que es el pot llegir els PC i Mac.

dimecres, 19 de novembre del 2008

CONFIGURAR UN PDF CON DISTILLER

Primero ir a configuración en le barra de menú y se lo configura como tu quieras con la resolusión tambien si quiere s le puedes poner con código

dimarts, 18 de novembre del 2008

COMO CREAR UN PDF POR FREEHAND



Es obre l´aplicació de freehand i es fen els dibuixos, despres al moment de guardarlo el possem l´opció EPS o pdf le donem l´opció guardar.

Per altre costat també el podem fer pdf per l´opció imprimir , i le posem l´opció pdf i le donamos guardar.

divendres, 14 de novembre del 2008

TUT_CALIBRACION.PDF

[116]Tut Calibracion
Get your own at Scribd or explore others:

dimecres, 12 de novembre del 2008

usando Mac OS X y sin pagar un euro

Los ficheros con extención pdf, un estadar actual, fue inventado por adobe hace ya 15 años

PASOS PARA SUBIR UN PDF AL BLOG


Primer hiha que seleccionar el pdf, despres le donamos click en l´opció embed luego copiamos el text i lo pengen en l´opció missatge nou.

dimarts, 11 de novembre del 2008

DRINK WITH DIGNITY

Drink with Dignity
Get your own at Scribd or explore others: Science Health water photo

PDF (portable document format)



Llenguatges de dercripció de página

-PS (postcript) ps1, ps2, ps3 = pdf

Adobe Acrobat profesional y reader .
Adobe Acrobat profesional.- Es para crear y es comercial

Adobe Acrobat reader.- Es per visualitzar.

PDF - apareixe apple i crea una tegnologia que es diu QUARTZ 2d = pdf

Despres va sortir un rival que era FLASH PAPER que era per veure imatges vectorials que es podian veure en la web.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Tipos de tipografia


Hemos visto como poner distintos tipos de caligrafia en el ordenador

Calibraciones


hemos visto los distintos tipos de calibraciones para modificar el color del ordenador

Control de freehand


Hoy nos han hecho un control de freehand para ver como vamos

dijous, 23 d’octubre del 2008

DISPOSITIVOS PERIFERICOS

DISPOSITIVO DE ENTRADA
-TECLADO
  1. Teclado ergonómico= teclado dividido, iclinados, más comodidad.
  2. Teclado de función.
  3. Teclado numérico.
  4. Teclado de membrana= teclados lisos.
-RATÓN
  1. Mecánico= se utilíza en menos el de la bola.
  2. Óptico= a travéz del rayo rojo, se utilíza más.
-ENRUTADOR MODEN
  1. Micrófono.
  2. Scanner.
  3. Cámara digital: cámara de fotos, cámara de videos, webcam.
-IMPRESORAS
  1. Velócidad (ppm) 600 * 300, 600 * 600, 1200 * 600.
  2. Resolución (Dpi) (ppp)
-LECTOR DE CÓDOGOS DE BARRAS
  1. Lápiz óptico = tableta gráfica
  2. Joystick
  3. Pantalla táctil.
DISPOSITIVOS DE SALIDA
  1. Impresoras.
  2. Altavoses, auriculares.
  3. Monitores
  4. cano projector
-MONITORES
  1. CRT (tuvo de rayo catódicos)
  2. LCD (pantalla plana de cristal líquda).

dimarts, 21 d’octubre del 2008

M1C1E1




utilidad de discos : 13.074.237 /1024= 12'737.81, 13.047,23 / 1024= 12,46, 13,07 =(15,7)

M1C1E1

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Arquitectura Hardware

Tegnologies Loase
Sistemes operatius
Protocols de xarxa

  1. Darwin (Unix)
  2. Mach (Free BSD)
Tegnologia Multimedia Grafiques

  1. Grafiques: Quarts, Core image, Open GL, Cocoa Drawing,Core Animation, QuickDraw, Color Sync.
  2. Audio: Core Audio, Open AL.
  3. Textiles fonts: Apple Typc Services, Core Text, Core Type.
  4. Video: Quick Time, Core video.
Experiencie
Aqua, Dashboard, Spol light espais, Apple Serip, Automator, Exposé, Canvi Rapid, Accesibilitat, Quick Look, Finder, Dock.

Entorus d´aplicació
Classic, Carbon, Cocoa, Java, Webobjects, x-11.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Valores de Megabytes y Kilobytes


Memoria Ram



1 bit 1 byte
*1000
1 Kb 1 KB
*1000
1 Mb 1 MB
*1000 (1024)
1 Gb 1 GB
*1000
1 TB

Ej:
29.140.045.824 bytes 29.141.353.472
*1.024
29.140.045 KB 28.458.353
*1.024
29.140 MB 27.791,36
*1.024
29,14 GB 227,14 GB

divendres, 10 d’octubre del 2008

Trabajo de freehand 02


hoy hemos hecho en freehand este dibujo

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Presentacion

dijous, 2 d’octubre del 2008

Sistema darwin

Esta es la mascota de Darwin
Se llama hexley


DARWIN

Darwin és el sistema operatiu que és la base de Mac OS X.
Aquests fonaments extan basats en UNIX i estan dissenyats per l'estabilitat, fiabilitat i rendiment.
Darwin integra una sèrie de tecnologies, la més important dels quals són Mach 3.0, sistema operatiu basat en FreeBSD 5.
Degut a que el disseny de Darwin és altament modular, i per tant es poden afegir dinàmicament coses com ara controladors de dispositius, les extensions de xarxes, i els nous sistemes d'arxius.

Algunes de les característiques principals de Darwin:

Mach

Mach està al cor de Darwin perquè proporciona algunes de les més importants funcions del sistema operatiu. Molt del que ofereix Mach és transparent a les aplicacions. Que gestiona els recursos del processador com l'ús de la CPU i la memòria, s'encarrega de la programació, imposa la protecció de memòria, i aplica una missatgeria centrada en la infraestructura per untyped la comunicació, tant locals com remotes. Mach ofereix molts avantatges importants a la informàtica Macintosh:



La memòria protegida.

L'estabilitat d'un sistema operatiu no ha de dependre de l'execució de totes les aplicacions de ser bons ciutadans. system crashes. Fins i tot un bon comportament procés pot escriure dades accidentalment en l'espai d'adreces del sistema o un altre procés, que pot resultar en la pèrdua o corrupció de dades o fins i tot precipitar els errors del sistema. Mach assegura que una aplicació no pot escriure en una altra aplicació de la memòria o en el sistema operatiu de la memòria . Per murs fora de les aplicacions entre si i dels processos del sistema, Mach fa que sigui pràcticament impossible per a una sola aplicació es van comportar malament als danys a la resta del sistema. El millor de tot si una aplicació falla com a resultat del seu propi mal comportament, l'accident només afecta a aquesta sol · licitud i no la resta del sistema.


La multitasca preventiva.

Vol dir que espot fer varias cosas a el mateix temp.
Mach, processos de compartir la CPU de manera eficient. Mach vetlla pel processador de l'ordinador, donant prioritat a les tasques, d'assegurar que els nivells d'activitat es troben al màxim, i assegurar-se que cada tasca rep els recursos que necessita. S'utilitza una sèrie de criteris per decidir com d'important és una tasca i, per tant, quant de temps destinar-hi abans de donar una altra tasca al seu torn. Seu procés no depèn d'un altre procés donant el seu temps de processament.

Memòria virtual avançada.

En Mac OS X, la memòria virtual is “on” all the time. és "a" tot el temps. El Mach sistema de memòria virtual dóna a cada procés del seu propi espai d'adreces virtuals. Per a les aplicacions de 32 bits, aquest espai d'adreces virtuals és de 4 GB. For 64-bit applications. Per a aplicacions de 64 bits, el màxim teòric és d'aproximadament 18 exabytes, o 18 milions de milions de bytes. Mach direcció manté que els mapes de control de la traducció d'una tasca d'adreces virtuals a la memòria física. Normalment només una part de les dades o el codi que figura en una tasca d'espai d'adreces virtuals resideix en la memòria física en un moment donat. Com que les pàgines es necessiten, són carregats a la memòria física d'emmagatzematge. Mach augmenta aquests semàntica amb l'abstracció dels objectes de memòria. Nom objectes de memòria permeten una tasca (en un nivell prou baix) per assignar una gamma de memòria, unmap ell, i enviar-lo a una altra tasca.Aquesta capacitat és essencial per a l'aplicació d'entorns d'execució independent en el mateix sistema.


Este video indica un poco como es el programa

DARWIN/MAC OS X ON IBMR50IN CELEBRON

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Acerca este mac

dimarts, 30 de setembre del 2008

Wala



es un programa para guardar archivos y publicarlo para que lo vean tus amigos o dejar apuntes, chatear etc.

dilluns, 29 de setembre del 2008

DEFINICIO DE DRET LABORAL

Es el que regulen les relacions laboral que es forman amb ocacio del treball:
1.-Llibre o voluntari
2.-Dependent
3.-Per compte alie
4.-Retribuit
5.-Personal

FONT DEL DRET LABORAL
-Costitucio
-Normes internacional
-Normes de l´OIT (organitzacio internacinal del treball)
-Normes de la UNIO EUROPEA
-Convenis amb altres paissos.

-Normes estatals
-Lleis ordinels
-Lleis organiques
-Drets llegislatius
-Drets i lleis
-Reglaments

-Normes profesionals
-Convensio col-lective
-Contacte del treball

-La costum profesinal.

PROGRAMACIO

UD1: LEGISLACIO I RELACIONS LABORAL
1.-CONTINGUTS COMCEPTUALS
-L`administracio i jurisdiccio laboral
-Drets i deures laborals
-Modalitats del contracta de treball (C.T.)
-Modifiacio, extincio i insfraccions de C.T.
-Representacio dels treballadors a l´empresa
-Els convenis col-lectius
-Els conflictes col-lectius
-Les prestacions de la seguretat social

2.-CONTINGUTS PROSEDIMENTALS
-Consulta de la normativa laboral
PROTOCOL
-Identificacio de l´element de la consulta
-Localitzacio de la font corresponent
-Interpretacio amb relacio al suposit
-Aplicacio de la normativa

3.-OBJECTIUS
- Reconoxeir els drets i els deures que es deriven de les relacions laboral
-Identificar les condicions de treball del sector corresponent que figuren en el coveni col-lectiu
-Diferenciar les modalitats de contractacio mes utilitzades en el vostre sector de produccio
-Especificar les perstacions del regimen general de la seguretat social, en funcio de les condicions exigides per a tenir-hi drets, el temps de durada i les quantitats economiques si es fa el cas.

diumenge, 28 de setembre del 2008

HACER UN TRABAJO EN TEX EDIT

El viernes hice un trabajo en tex edit del credito 8 sobre unas paginas de la producción de la materia prima del papel y su producción entre otras cosas y también de lo que ha pasado preimprisión de arts grafiques que ha bajado un porcentaje.

divendres, 26 de setembre del 2008

PASOS PARA HACER TRABAJOS EN FREEHAND MX

-Extención para poderlo ver en PC (FH11).
-Para guardar cada 15 minutos (cmd, s).
-El formato del documento debe ser A4/orientación (personalizada o estandar)
-Guías /reglas/punto cero.
-Herramientas:Elipce, rectángulo (para que salgan la medidas iguales presiona mayúscula).

dijous, 25 de setembre del 2008

COPIAR Y PEGAR UNA FOTO



Primero ponemos la opcioón modificar html, luego luego vamos a la página donde estan las fotos sombreamos la dirección de abajo y le damos cmd, c y regresamos a la pagina del bloc y le damos cmd, v y se pega la foto

ETIQUETAR MENSAJES

Hoy hemos puesto etiquetas difirentes mensajes de diferentes creditos

dimecres, 24 de setembre del 2008

DRECERES (ATAJO) DEL TECLAT

CMD, N = nou carpeta
CMD, C = copiar
CMD, Y = enganxa
CMD, X = talla
CMD, A = seleccionar tot
CMD, K =conectar al servidor
CMD, I = informació
CMD, MAYÚSCULA + Q = tanca la sesió
CMD, Q = tanca l´ aplicació
CMD, O = obre
CMD, E = expulsar
CMD, F = buscar
CMD, T = añadir a barra lateral
CMD, D = duplicar
CMD, L = crear alias

Dreceres de freehand

CMD, Q = reflejar
CMD, W = trazar
CMD, E = borrar
CMD, R = cuadrado
CMD, T = texto
CMD, Y = lápiz
CMD, O = círculo

Etiquetes

dimarts, 23 de setembre del 2008

IBM, PC, MS, DOS, WINTEL, MS WINDOWS

QDOS
En 1980 se creo QDOS, luego en 1981 se creo MS DOS 1.0, despues en 1985 se creo WINDOWS 1.0, despues en 1993 se creo WINDOWS 3.1, an 1994 se creo WINDOWS 3.1.1.
WINDOWS 95
Windows 95 se creo en 1995, despues en 1998 se creo WINDOWS 98, luego en 1999 se creo WINDOWS 98 SE, en el año 2000 se creo WINDOWS ME.
WINDOWS NT
En 1991 se creo WINDOWS NT, luego en 1993 se creo WINDOWS NT 3.1, en 1994 se creo WINDOWS NT 3.5, en 1996 se creo WINDOWS NT 4, en el año 2000 se creo WINDOWS 2000 (5.1), en el 2001 se creo WINDOWS XP (6.1), en el 2003 se creo WINDOWS 2003 serv (6.1).
OS/2 1.0
OS/2 1.0 se creo en el año1987, luego se creo en el año 1988 OS/2 1.1, luego en 1989 se creo OS/2 1.2, despues en el año 1990 se creo OS/2 1.3, en 1992 se creo OS/2 2.0, en el año 1994 se creo OS/2 WARP 3.0, luego en 1996 se creo OS/2 WARP 4.0, en el año 2001 se creo OS/2 WARP 4.5.2.

APPLE MACINTOSH POWER PC OS X

APPLE 1
Apple se creo entre el año 1975 como apple 1, luego en 1977 se creo apple DOS 3.0 luego en 1981 se ceo SOS, en 1984 se creo PRO DOS, luego en 1986 se creo PRO DOS 16, despues en 1987 se creo GS/OS, en 1992 se creo GS/OS 6.0
LISA OS 1.0
Lisa se creo en 1983 loego en 1984 salio MAC OS 1, luego en 1986 se creo MAC OS 5, en 1987 se creo MAC OS 5, en 1988 se creo MAC OS 6, luego en 1994 se creo MAC OS 7, luego en 1996 se creo MAC OS 8, en 1999 se creo MAC OS 9, en el 2001 se creo MAC OS 9.2.2, en el 2005 se creo CLASSIC.
MAC OS X 10.0 CHEETAA
MAC OS X 10.0 CHEETAA se creo en 2001, en el 2002 se creo MAC OS X 10.1 PUMA, en 2003 se creo MAC OS X 10.2 JAGUAR, en el 2004 se creo MAC OS X 10.3 PANTHER, en el 2005 se creo MAC OS X 10.4.
NEXT
NEXT se creo en 1987, luego en 1988 se creo OS/2 1.1, luego en 1989 se creo OS/2 1.2, en 1990 se creo OS/2 1.3, en 1992 se creo OS/2 2.0, luego en 1994 se creo OS/2 WARP 3.0, luego en 1996 se creo OS/2 WARP 4.0.

Pirates of silicon walley

Trata sobre la creación de apple y microsoft en los años 80 donde apple invento el macintosh y q microsoft le copio el programa

Copiar y Pergar un video

Piratres of wally

Se trata de la creacion de las mayores empresas de informatica del mundo

dijous, 18 de setembre del 2008

La meva primera entrada

hola, soy juan carlos este es mi bloc.
bienvinidos.