1. Propietats òptiques
El grau de blancor d'un support paperer es pot augmentar mitjançant:
- Colorants blaus
- Blanquejadors òptics
- Agents blanquejants
- Pigments blancs
El grau de blancor influeix en els valors tonals impressos, el crontrast... Ês per aixó que a preimpresió s'haurà de tenir en compte aquest paràmetre per evitar possibles desviacions.
Mesura tradicional del grau de blancor:
-Mitjançant la mesura del percentatge de reflexió a diferents longituds d'ona per mitjà d'un colorímetre, espectofotòmetre o un especto-densitòmetre.
-Amb un densitòmetre podem deduir el tipus de blanc del suport. Aixi si predomina el:
•Cian, el blanc resultant s'anomena blanc niveo.
•Magenta, el blanc resultant s'anomena blanc marfil.
•Groc, el blanc resultant s'anomena blanc groguenc.
•Gris, el blanc resultant s'anomena blanc perla.
Per comparació amb un blanc estàndard (òxid de magnesi o sulfat de bari)
Reflexions, notes, i opinions sobre el món de les arts gràfiques, MUSICA, VIDA NOCTURNA EN BCN CITY....
dimecres, 25 de novembre del 2009
dimarts, 24 de novembre del 2009
PREPS

Descripció
Preps és l'eina preferida en la indústria de la impressió comercial. És utilitzada en conegudes solucions de fluxos de treball i com a aplicació independent en entorns de tot el món. Preps proporciona un conjunt inigualable d'opcions que de forma permanent s'ajusten a les necessitats dels professionals de la indústria en les empreses d'impressió amb més demanda. La sèrie preps té versions orientades per a la impressió comercial, sota demanda, gran format.
Flexibilitat incomparable en el flux de treball
Treballa de la manera que tu vulguis. Preps accepta formats d'arxiu de més de 120 aplicacions típiques en arts gràfiques. Permet imposar i imprimir qualsevol combinació d'arxius postscript, PDF, EPS, DCS, TIFF i RDO en un sol treball de preps. La versió Windows de preps Pro també suporta impressores sota demanda usant impressores Xerox DocuTech i DocuColor, incloent suport per al "Signature Booklet Maker" i Xerox DigiPath.
Preps es pot utilitzar tant en els tradicionals fluxos de treball postscript com en els de PDF natiu. El flux de treball PDF accepta de forma automàtica tots els arxius PDF sense convertir-los a postscript, estalviant temps i espai en disc. Els fitxers PDF poden ser arxivats, enviats al dispositiu de sortida o exportats per a ser visualitzats en Adobe Acrobat. Preps pot desar fitxers de treball com fitxers JDF o Adobe PJTF (Portable Job Ticket Format), proporcionant una estreta integració amb els fluxos de treball existents en preimpressió.
Preps dirigeix la sortida directament a qualsevol dispositiu postscript, el guarda com a fitxer postscript, a una "hot folder" o servidor de xarxa. Podem crear definicions de dispositius personalitzades, fins i tot diferents versions d'un mateix dispositiu amb diferents preferències, reduint les possibilitats d'error per part de l'usuari i incrementant la productivitat.
dimecres, 18 de novembre del 2009
IESPANA

Avui hem creat una pàgina web en iespana.
És una pàgina de almacenbamiento web de 100 MB d'espai disponible.
http://web.iespana.es/
dimarts, 17 de novembre del 2009
TRAÇAT A MÀ


Avui hem vist com es feia una planxa per imprimir a mà es posava el astral sobre un full de plàstic que tenia tres tipus de quadrats gener 1 milimetre altre de mig centímetre i un altre d'un centímetre.
Es posava el astral sobre d'aquesta fulla i després de col•locaban el que vas a imprimir amb les creus de registre que encaixin i ho enganxàvem amb zel però tenint en compte q el zel no cobreixi les creus por que luego al darle la luz no saldria las marcas.
dijous, 12 de novembre del 2009
PAGINA WEB

¿Que és una?
Una pàgina web, també coneguda com a pàgina d'Internet, és un document adaptat per a la Web i que normalment forma part d'un lloc web. La seva principal característica són els enllaços a altres pàgines, sent això el fonament de la web.
Una pàgina web està composta principalment per informació (només text o multimèdia) i enllaços, a més pot contenir o associar dades d'estil per especificar com ha de visualitzar-se, o aplicacions embegudes per fer-la interactiva.
Les pàgines web són escrites en un llenguatge de marcat que proporcioni la capacitat d'inserir enllaços, generalment HTML.
El contingut de la pàgina es pot predeterminat ( "pàgina web estàtica") o generat al moment de veure-la o demanar a un servidor web ( "pàgina web dinàmica"). Les pàgines dinàmiques que es generen al moment de la visualització es fan a través de llenguatges interpretats, generalment JavaScript, i l'aplicació encarregada de visualitzar el contingut és la que ha de generar-lo. L'pàgines dinàmiques que es generen en ser sol • licitades són creades per una aplicació a la web que acull les mateixes.
Pel que fa a l'estructura de les pàgines web alguns organismes, especialment el W3C, solen establir directives amb la intenció de normalitzar el disseny per facilitar i simplificar la visualització i interpretació del contingut.
dimarts, 10 de novembre del 2009
XARXES SOCIALS
Cartell
Xarxes Socials Cartell Texto Trazado
Bé en aquest cartell he posat la forma del globus terraqüi i el punter com es tracta de les xarxes socials q hi ha al món.
Diptic
Banner
El cartell, diptic i pancarta ho vam fer per a una presentació de les xarxes socialsAquest codi serveix per pujar una pelicula flax en qualsevol pàgina però aquest codi ja està descodificat amb aquest signe (<) que no permet que la pàgina llegeixi com una pelicula flax. Un li pot canviar la mida i personalitzar-lo però s'ha de tenir en compte que mida de pantalla va ha ser vist.
dimecres, 4 de novembre del 2009
PAPEL (TAMAÑOS DE PAPEL)
El format de paper A (DIN A o ISO A)
La sèrie A dels formats de paper estandarditzats està pensada per a ús general com paper d'escriptori (fotocòpies, escriptura, dibuix, etc ...).
És la sèrie bàsica de mides de paper "finals" (és a dir: Les mides que l'usuari final rep). Es basa, com les altres sèries estandarditzades per la ISO, en el sistema mètric decimal.
La sèrie A dels formats de paper estandarditzats està pensada per a ús general com paper d'escriptori (fotocòpies, escriptura, dibuix, etc ...).
És la sèrie bàsica de mides de paper "finals" (és a dir: Les mides que l'usuari final rep). Es basa, com les altres sèries estandarditzades per la ISO, en el sistema mètric decimal.
Encara que el format més usat d'aquesta sèrie és l'A4 (destacat en la taula i dibuixos en taronja), la sèrie es basa en el format A0, que equival a un metre quadrat de paper.

La idea bàsica i característica d'aquesta sèrie és que tots els seus mides segueixen una proporció molt característica: El seu costat més llarg és el costat més curt multiplicat per l'arrel quadrada de 2 (més o menys 1,414). Els decimals s'arrodoneixen sempre a mm sencers.
Això, que pot semblar irrellevant, dóna a la sèrie una propietat molt valuosa: Cada format equival a la meitat de la mida superior o al doble de la mida inferior.
Així, si dobleguem per la meitat més llarga un A4, obtenim un A5, per exemple.
La sèrie A de formats de paper ISO Nom Mida Superfície i comentaris
4A0 2.378 × 1.682 mm. 4 m2 (3,999 m2) = Quatre metres quadrats.
2A0 1.682 × 1.189 mm. 2 m2 (1,999 m2) = Dos metres quadrats.
A0 1.189 × 841 mm. 1 m2 (0,999 m2) = Un metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos tècnics, plànols o pòsters.
A1 841 × 594 mm. 0,5 m2 (0,499 m2) = Mig metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos de tot tipus (inclosos tècnics), plànols, pòsters, diagrames o similars.
A2 594 × 420 mm. 0,25 m2 (0,249 m2) = Un quart de metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos, pòsters, diagrames o similars.
A3 420 × 297 mm. 0,12 m2 (0,124 m2) = Un vuitè de metre quadrat. Es fa servir per dibuixos, petits pòsters, diagrames, taules explicatives, organigrames.
A4 297 × 210 mm. 0,06 m2 (0,0623 m2) = Un setzens de metre quadrat. Similar al foli tradicional (una mica més curt) ha arribat a substituir-lo com la grandària paper d'ús més corrent en la vida diària.
A5 210 × 148 mm. 0,03 m2 (0,0310 m2) = 1 / 32 de metro quadrat. És la mida similar a la quartilla tradicional. També s'usa per a llibres.
A6 148 × 105 mm. 0,015 m2 (0,0155 m2) = 1 / 64 de metro quadrat. Es va utilitzar per a targetes postals o llibres de butxaca.
A7 105 × 74 mm. 0,007 m2 (0,0077 m2) = 1 / 128 de metre quadrat.
A8 74 × 52 mm. 0,003 m2 (0,0038 m2) = 1 / 256 de metre quadrat. Similar a una targeta de visita o de crèdit però una mica més curt.
A9 52 × 37 mm. 0,0019 m2 (0,00192 m2) = 1 / 512 de metre quadrat.
A10 37 × 26 mm. 0,0009 m2 (0,00096 m2) = 1 / 1024 de metro quadrat.

La idea bàsica i característica d'aquesta sèrie és que tots els seus mides segueixen una proporció molt característica: El seu costat més llarg és el costat més curt multiplicat per l'arrel quadrada de 2 (més o menys 1,414). Els decimals s'arrodoneixen sempre a mm sencers.
Això, que pot semblar irrellevant, dóna a la sèrie una propietat molt valuosa: Cada format equival a la meitat de la mida superior o al doble de la mida inferior.
Així, si dobleguem per la meitat més llarga un A4, obtenim un A5, per exemple.
La sèrie A de formats de paper ISO Nom Mida Superfície i comentaris
4A0 2.378 × 1.682 mm. 4 m2 (3,999 m2) = Quatre metres quadrats.
2A0 1.682 × 1.189 mm. 2 m2 (1,999 m2) = Dos metres quadrats.
A0 1.189 × 841 mm. 1 m2 (0,999 m2) = Un metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos tècnics, plànols o pòsters.
A1 841 × 594 mm. 0,5 m2 (0,499 m2) = Mig metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos de tot tipus (inclosos tècnics), plànols, pòsters, diagrames o similars.
A2 594 × 420 mm. 0,25 m2 (0,249 m2) = Un quart de metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos, pòsters, diagrames o similars.
A3 420 × 297 mm. 0,12 m2 (0,124 m2) = Un vuitè de metre quadrat. Es fa servir per dibuixos, petits pòsters, diagrames, taules explicatives, organigrames.
A4 297 × 210 mm. 0,06 m2 (0,0623 m2) = Un setzens de metre quadrat. Similar al foli tradicional (una mica més curt) ha arribat a substituir-lo com la grandària paper d'ús més corrent en la vida diària.
A5 210 × 148 mm. 0,03 m2 (0,0310 m2) = 1 / 32 de metro quadrat. És la mida similar a la quartilla tradicional. També s'usa per a llibres.
A6 148 × 105 mm. 0,015 m2 (0,0155 m2) = 1 / 64 de metro quadrat. Es va utilitzar per a targetes postals o llibres de butxaca.
A7 105 × 74 mm. 0,007 m2 (0,0077 m2) = 1 / 128 de metre quadrat.
A8 74 × 52 mm. 0,003 m2 (0,0038 m2) = 1 / 256 de metre quadrat. Similar a una targeta de visita o de crèdit però una mica més curt.
A9 52 × 37 mm. 0,0019 m2 (0,00192 m2) = 1 / 512 de metre quadrat.
A10 37 × 26 mm. 0,0009 m2 (0,00096 m2) = 1 / 1024 de metro quadrat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)