diumenge, 13 de desembre del 2009
dijous, 10 de desembre del 2009
FTP
FTP significa File Transferir Protocol o Protocol de Transferència d'Arxius.
És una eina d'internet més antiga que la WWW i la utilitza per rebre i / o enviar arxius d'una màquina a una altra amb només identificar un nom i una contrasenya.
Aquest servei és molt usat a internet, especialment per aquells que mantenen una pàgina web o per a l'intercanvi d'arxius grans.
És una eina d'internet més antiga que la WWW i la utilitza per rebre i / o enviar arxius d'una màquina a una altra amb només identificar un nom i una contrasenya.
Aquest servei és molt usat a internet, especialment per aquells que mantenen una pàgina web o per a l'intercanvi d'arxius grans.
TRIPOD
Tripod és una pàgina d'emmagatzematge web semblant a la de iespana però amb més espai.
La versió gratis té la capacidid d'emmagatzemar hasta1GB of Disk Space
http://www.tripod.lycos.com/
dijous, 3 de desembre del 2009
LA RETICULA MODULAR I COMPOSTA
Reticula Modular Compuesta
Amb aquest pdf vam fer una presentació sobre les diferents retícules ia mi em va tocar la Reticula composta.
Al pdf aquesta un resum de que són i perquè serveixen les retícules modulars i compostes.
Amb aquest pdf vam fer una presentació sobre les diferents retícules ia mi em va tocar la Reticula composta.
Al pdf aquesta un resum de que són i perquè serveixen les retícules modulars i compostes.
dimecres, 2 de desembre del 2009
IESPANA
Iespana és una pàgina d'emmagatzematge web limitat gratuït
El seu espai és de 100 MB d'espai disponible.
http://web.iespana.es/services/hebergement/?menu=services
dimecres, 25 de novembre del 2009
PROPIETATS DELS SUPPORTS PAPERERS
1. Propietats òptiques
El grau de blancor d'un support paperer es pot augmentar mitjançant:
- Colorants blaus
- Blanquejadors òptics
- Agents blanquejants
- Pigments blancs
El grau de blancor influeix en els valors tonals impressos, el crontrast... Ês per aixó que a preimpresió s'haurà de tenir en compte aquest paràmetre per evitar possibles desviacions.
Mesura tradicional del grau de blancor:
-Mitjançant la mesura del percentatge de reflexió a diferents longituds d'ona per mitjà d'un colorímetre, espectofotòmetre o un especto-densitòmetre.
-Amb un densitòmetre podem deduir el tipus de blanc del suport. Aixi si predomina el:
•Cian, el blanc resultant s'anomena blanc niveo.
•Magenta, el blanc resultant s'anomena blanc marfil.
•Groc, el blanc resultant s'anomena blanc groguenc.
•Gris, el blanc resultant s'anomena blanc perla.
Per comparació amb un blanc estàndard (òxid de magnesi o sulfat de bari)
El grau de blancor d'un support paperer es pot augmentar mitjançant:
- Colorants blaus
- Blanquejadors òptics
- Agents blanquejants
- Pigments blancs
El grau de blancor influeix en els valors tonals impressos, el crontrast... Ês per aixó que a preimpresió s'haurà de tenir en compte aquest paràmetre per evitar possibles desviacions.
Mesura tradicional del grau de blancor:
-Mitjançant la mesura del percentatge de reflexió a diferents longituds d'ona per mitjà d'un colorímetre, espectofotòmetre o un especto-densitòmetre.
-Amb un densitòmetre podem deduir el tipus de blanc del suport. Aixi si predomina el:
•Cian, el blanc resultant s'anomena blanc niveo.
•Magenta, el blanc resultant s'anomena blanc marfil.
•Groc, el blanc resultant s'anomena blanc groguenc.
•Gris, el blanc resultant s'anomena blanc perla.
Per comparació amb un blanc estàndard (òxid de magnesi o sulfat de bari)
dimarts, 24 de novembre del 2009
PREPS
Descripció
Preps és l'eina preferida en la indústria de la impressió comercial. És utilitzada en conegudes solucions de fluxos de treball i com a aplicació independent en entorns de tot el món. Preps proporciona un conjunt inigualable d'opcions que de forma permanent s'ajusten a les necessitats dels professionals de la indústria en les empreses d'impressió amb més demanda. La sèrie preps té versions orientades per a la impressió comercial, sota demanda, gran format.
Flexibilitat incomparable en el flux de treball
Treballa de la manera que tu vulguis. Preps accepta formats d'arxiu de més de 120 aplicacions típiques en arts gràfiques. Permet imposar i imprimir qualsevol combinació d'arxius postscript, PDF, EPS, DCS, TIFF i RDO en un sol treball de preps. La versió Windows de preps Pro també suporta impressores sota demanda usant impressores Xerox DocuTech i DocuColor, incloent suport per al "Signature Booklet Maker" i Xerox DigiPath.
Preps es pot utilitzar tant en els tradicionals fluxos de treball postscript com en els de PDF natiu. El flux de treball PDF accepta de forma automàtica tots els arxius PDF sense convertir-los a postscript, estalviant temps i espai en disc. Els fitxers PDF poden ser arxivats, enviats al dispositiu de sortida o exportats per a ser visualitzats en Adobe Acrobat. Preps pot desar fitxers de treball com fitxers JDF o Adobe PJTF (Portable Job Ticket Format), proporcionant una estreta integració amb els fluxos de treball existents en preimpressió.
Preps dirigeix la sortida directament a qualsevol dispositiu postscript, el guarda com a fitxer postscript, a una "hot folder" o servidor de xarxa. Podem crear definicions de dispositius personalitzades, fins i tot diferents versions d'un mateix dispositiu amb diferents preferències, reduint les possibilitats d'error per part de l'usuari i incrementant la productivitat.
dimecres, 18 de novembre del 2009
IESPANA
Avui hem creat una pàgina web en iespana.
És una pàgina de almacenbamiento web de 100 MB d'espai disponible.
http://web.iespana.es/
dimarts, 17 de novembre del 2009
TRAÇAT A MÀ
Avui hem vist com es feia una planxa per imprimir a mà es posava el astral sobre un full de plàstic que tenia tres tipus de quadrats gener 1 milimetre altre de mig centímetre i un altre d'un centímetre.
Es posava el astral sobre d'aquesta fulla i després de col•locaban el que vas a imprimir amb les creus de registre que encaixin i ho enganxàvem amb zel però tenint en compte q el zel no cobreixi les creus por que luego al darle la luz no saldria las marcas.
dijous, 12 de novembre del 2009
PAGINA WEB
¿Que és una?
Una pàgina web, també coneguda com a pàgina d'Internet, és un document adaptat per a la Web i que normalment forma part d'un lloc web. La seva principal característica són els enllaços a altres pàgines, sent això el fonament de la web.
Una pàgina web està composta principalment per informació (només text o multimèdia) i enllaços, a més pot contenir o associar dades d'estil per especificar com ha de visualitzar-se, o aplicacions embegudes per fer-la interactiva.
Les pàgines web són escrites en un llenguatge de marcat que proporcioni la capacitat d'inserir enllaços, generalment HTML.
El contingut de la pàgina es pot predeterminat ( "pàgina web estàtica") o generat al moment de veure-la o demanar a un servidor web ( "pàgina web dinàmica"). Les pàgines dinàmiques que es generen al moment de la visualització es fan a través de llenguatges interpretats, generalment JavaScript, i l'aplicació encarregada de visualitzar el contingut és la que ha de generar-lo. L'pàgines dinàmiques que es generen en ser sol • licitades són creades per una aplicació a la web que acull les mateixes.
Pel que fa a l'estructura de les pàgines web alguns organismes, especialment el W3C, solen establir directives amb la intenció de normalitzar el disseny per facilitar i simplificar la visualització i interpretació del contingut.
dimarts, 10 de novembre del 2009
XARXES SOCIALS
Cartell
Xarxes Socials Cartell Texto Trazado
Bé en aquest cartell he posat la forma del globus terraqüi i el punter com es tracta de les xarxes socials q hi ha al món.
Diptic
Banner
El cartell, diptic i pancarta ho vam fer per a una presentació de les xarxes socialsAquest codi serveix per pujar una pelicula flax en qualsevol pàgina però aquest codi ja està descodificat amb aquest signe (<) que no permet que la pàgina llegeixi com una pelicula flax. Un li pot canviar la mida i personalitzar-lo però s'ha de tenir en compte que mida de pantalla va ha ser vist.
dimecres, 4 de novembre del 2009
PAPEL (TAMAÑOS DE PAPEL)
El format de paper A (DIN A o ISO A)
La sèrie A dels formats de paper estandarditzats està pensada per a ús general com paper d'escriptori (fotocòpies, escriptura, dibuix, etc ...).
És la sèrie bàsica de mides de paper "finals" (és a dir: Les mides que l'usuari final rep). Es basa, com les altres sèries estandarditzades per la ISO, en el sistema mètric decimal.
La sèrie A dels formats de paper estandarditzats està pensada per a ús general com paper d'escriptori (fotocòpies, escriptura, dibuix, etc ...).
És la sèrie bàsica de mides de paper "finals" (és a dir: Les mides que l'usuari final rep). Es basa, com les altres sèries estandarditzades per la ISO, en el sistema mètric decimal.
Encara que el format més usat d'aquesta sèrie és l'A4 (destacat en la taula i dibuixos en taronja), la sèrie es basa en el format A0, que equival a un metre quadrat de paper.
La idea bàsica i característica d'aquesta sèrie és que tots els seus mides segueixen una proporció molt característica: El seu costat més llarg és el costat més curt multiplicat per l'arrel quadrada de 2 (més o menys 1,414). Els decimals s'arrodoneixen sempre a mm sencers.
Això, que pot semblar irrellevant, dóna a la sèrie una propietat molt valuosa: Cada format equival a la meitat de la mida superior o al doble de la mida inferior.
Així, si dobleguem per la meitat més llarga un A4, obtenim un A5, per exemple.
La sèrie A de formats de paper ISO Nom Mida Superfície i comentaris
4A0 2.378 × 1.682 mm. 4 m2 (3,999 m2) = Quatre metres quadrats.
2A0 1.682 × 1.189 mm. 2 m2 (1,999 m2) = Dos metres quadrats.
A0 1.189 × 841 mm. 1 m2 (0,999 m2) = Un metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos tècnics, plànols o pòsters.
A1 841 × 594 mm. 0,5 m2 (0,499 m2) = Mig metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos de tot tipus (inclosos tècnics), plànols, pòsters, diagrames o similars.
A2 594 × 420 mm. 0,25 m2 (0,249 m2) = Un quart de metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos, pòsters, diagrames o similars.
A3 420 × 297 mm. 0,12 m2 (0,124 m2) = Un vuitè de metre quadrat. Es fa servir per dibuixos, petits pòsters, diagrames, taules explicatives, organigrames.
A4 297 × 210 mm. 0,06 m2 (0,0623 m2) = Un setzens de metre quadrat. Similar al foli tradicional (una mica més curt) ha arribat a substituir-lo com la grandària paper d'ús més corrent en la vida diària.
A5 210 × 148 mm. 0,03 m2 (0,0310 m2) = 1 / 32 de metro quadrat. És la mida similar a la quartilla tradicional. També s'usa per a llibres.
A6 148 × 105 mm. 0,015 m2 (0,0155 m2) = 1 / 64 de metro quadrat. Es va utilitzar per a targetes postals o llibres de butxaca.
A7 105 × 74 mm. 0,007 m2 (0,0077 m2) = 1 / 128 de metre quadrat.
A8 74 × 52 mm. 0,003 m2 (0,0038 m2) = 1 / 256 de metre quadrat. Similar a una targeta de visita o de crèdit però una mica més curt.
A9 52 × 37 mm. 0,0019 m2 (0,00192 m2) = 1 / 512 de metre quadrat.
A10 37 × 26 mm. 0,0009 m2 (0,00096 m2) = 1 / 1024 de metro quadrat.
La idea bàsica i característica d'aquesta sèrie és que tots els seus mides segueixen una proporció molt característica: El seu costat més llarg és el costat més curt multiplicat per l'arrel quadrada de 2 (més o menys 1,414). Els decimals s'arrodoneixen sempre a mm sencers.
Això, que pot semblar irrellevant, dóna a la sèrie una propietat molt valuosa: Cada format equival a la meitat de la mida superior o al doble de la mida inferior.
Així, si dobleguem per la meitat més llarga un A4, obtenim un A5, per exemple.
La sèrie A de formats de paper ISO Nom Mida Superfície i comentaris
4A0 2.378 × 1.682 mm. 4 m2 (3,999 m2) = Quatre metres quadrats.
2A0 1.682 × 1.189 mm. 2 m2 (1,999 m2) = Dos metres quadrats.
A0 1.189 × 841 mm. 1 m2 (0,999 m2) = Un metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos tècnics, plànols o pòsters.
A1 841 × 594 mm. 0,5 m2 (0,499 m2) = Mig metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos de tot tipus (inclosos tècnics), plànols, pòsters, diagrames o similars.
A2 594 × 420 mm. 0,25 m2 (0,249 m2) = Un quart de metre quadrat. Se sol utilitzar per a dibuixos, pòsters, diagrames o similars.
A3 420 × 297 mm. 0,12 m2 (0,124 m2) = Un vuitè de metre quadrat. Es fa servir per dibuixos, petits pòsters, diagrames, taules explicatives, organigrames.
A4 297 × 210 mm. 0,06 m2 (0,0623 m2) = Un setzens de metre quadrat. Similar al foli tradicional (una mica més curt) ha arribat a substituir-lo com la grandària paper d'ús més corrent en la vida diària.
A5 210 × 148 mm. 0,03 m2 (0,0310 m2) = 1 / 32 de metro quadrat. És la mida similar a la quartilla tradicional. També s'usa per a llibres.
A6 148 × 105 mm. 0,015 m2 (0,0155 m2) = 1 / 64 de metro quadrat. Es va utilitzar per a targetes postals o llibres de butxaca.
A7 105 × 74 mm. 0,007 m2 (0,0077 m2) = 1 / 128 de metre quadrat.
A8 74 × 52 mm. 0,003 m2 (0,0038 m2) = 1 / 256 de metre quadrat. Similar a una targeta de visita o de crèdit però una mica més curt.
A9 52 × 37 mm. 0,0019 m2 (0,00192 m2) = 1 / 512 de metre quadrat.
A10 37 × 26 mm. 0,0009 m2 (0,00096 m2) = 1 / 1024 de metro quadrat.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
IMAGESHACK
ImageShack
ImageShack és un lloc web que fa de servei d'allotjament d'imatges.
El lloc va obrir el novembre de 2003, oferint una interfície amigable i fàcil d'usar. Des de llavors ha experimentat un constant creixement sostingut en popularitat. La pàgina principal té un quadre de diàleg on es pot seleccionar l'arxiu a pujar. El format de la imatge ha de ser JPEG, PNG, GIF, TIFF, BMP o SWF, i a més, no ha de sobrepassar el 1.5 megaoctets. Les imatges en format BMP o TIFF són automàticament convertides a PNG.
dijous, 15 d’octubre del 2009
dijous, 8 d’octubre del 2009
ADAPTACIONS/ BANNER
BANNER
Un banner (en espanyol: banderola) és un format publicitari a Internet. Aquesta forma de publicitat en línia consisteix a incloure una peça publicitària dins d'una pàgina web. Pràcticament en la totalitat dels casos, el seu objectiu és atreure trànsit cap al lloc web de l'anunciant que paga per la seva inclusió.
Els banners es creen a partir d'imatges (GIF, JPEG i PNG), o d'animacions creades a partir de tecnologies com Java, Adobe Shockwave i, fonamentalment, Flash, dissenyades amb la intenció de cridar l'atenció, resultar notòries i comunicar el missatge desitjat. Per tant, aquests banners no necessàriament mantenen la línia gràfica del lloc.
Aquí tenim un exemple de pancarta però d'animació:
•Mai es distorcionan les imatges.
FORMATS DE BANNER
Apaisats
•468x60 px Banner complet.
•400x50 px Banner OMS
•234x60 px Mig banner
•180x150 px Rectangle
•300x250 Mig rectangle
•336x280 Rectangle gran
•156x60 px Banner a un terc
•130x80 px Botó gran
•137x60 px Botó
•120x90 px Botó
•120x60 px Botó
•88x31 px Microbotó
Quadrats
•125 x125 px Botó quadrat
•75x75 px Quadrat petit
Verticals
•120x240 px Banner vertical
•240x400 px Rectangle vertical
•120x600 px Gratacels
•160x600 px Gratacels ample
Com crear un bons banner
•Idear un eslogan cridaner
•Informar amb un text clar i cocis
•Procurar que el tamany recomenat, depenent de les dimensións, és de 15 a 20 KB, com a molt 30 KB.
•No descartar el banners animats per que ocupin més memoria. Atraurem més els estatics.
•Limitar les seqüencies
•468x60 px Banner complet.
•400x50 px Banner OMS
•234x60 px Mig banner
•180x150 px Rectangle
•300x250 Mig rectangle
•336x280 Rectangle gran
•156x60 px Banner a un terc
•130x80 px Botó gran
•137x60 px Botó
•120x90 px Botó
•120x60 px Botó
•88x31 px Microbotó
Quadrats
•125 x125 px Botó quadrat
•75x75 px Quadrat petit
Verticals
•120x240 px Banner vertical
•240x400 px Rectangle vertical
•120x600 px Gratacels
•160x600 px Gratacels ample
Com crear un bons banner
•Idear un eslogan cridaner
•Informar amb un text clar i cocis
•Procurar que el tamany recomenat, depenent de les dimensións, és de 15 a 20 KB, com a molt 30 KB.
•No descartar el banners animats per que ocupin més memoria. Atraurem més els estatics.
•Limitar les seqüencies
dimarts, 6 d’octubre del 2009
CASATS
Els casats
Un casat és la distribució de les pàgines dins un plec, per tal que un cop plegat quedin ordenades correctament. Puc diferenciar entre:- Casat regular
- Casat irregualar
El tipus d'enquadernació:
- Enquadernada a galápago
- Enquadernada llibre
- o Treball en placa (sense enquadernar)
Per determinar si va imprès a:
- Cara única
- Cara i Dors
- Tiro retiro
- Tiro retiro en campana
CASAT 1
1. Llibre mida A5 vertical de 320 pàgines imprès en plec de 70x100 cm.
Primer dibuixem el format com és un a5 i posem les mesures 14/8 cm i 21 cm i les dividim amb les del plec q són 70 cm d'ample per 100 d'alçada. Exemple:
70/14.8 = 4,72
100/21 = 4,7
Es nesesito 10 pliedos de 32 pàgines
70/14.8 = 4,72
100/21 = 4,7
Es nesesito 10 pliedos de 32 pàgines
PRÀCTICA 2
2. Revista (grapa) mida 15x15 cm. de 48 pàgines en plecs 50x70 cm.
En un plec de 50x70 entren 24 pàgines 12 a cada costat per això nesesito 2 plecs per fer les 48 pàgines del llibre
En un plec de 50x70 entren 24 pàgines 12 a cada costat per això nesesito 2 plecs per fer les 48 pàgines del llibre
PRÀCTICA 3
3. Tríptic obert A4 horitzontal en plec 35x50 cm.
En un plec de 35x50 entren 2 pàgines i per això es nesesito un plec per fer el tiptic
En un plec de 70x100 entren 16 pàgines 8 de cada costat per això nesesito un plec i mig
En un plec de 35x50 entren 2 pàgines i per això es nesesito un plec per fer el tiptic
PRÀCTICA 4
4. Llibre A4 vertical de 24 pàgines en plecs de 70x100 cm.En un plec de 70x100 entren 16 pàgines 8 de cada costat per això nesesito un plec i mig
Pràctica5
Tríptic tancat 20x15 horitzontal en plec de 45x64 cm.
En un plec de 4x64 entren dos pàgines per això només utilitzarem un plec per conceguir el triptic tancat.
Dibuixa, enumera els casats i digues quants plecs es necessiten per fer les següents impressions. Publica una entrada al teu bloc amb cada esquema. Digues en cada cas si es tracta d'una feina:
En un plec caven 24 pàgines, i és un tret retir normal
2. Targetes mida 55x85 mm. horitzontal impreses a 1+1 en plecs de 35x50 cm.
Tir retir normal
3. Revista mida A5 horitzontal de 48 pàgines en plecs 65x90 cm.
en un plec entren 32 pàgines
és un tret retir normal
4. Cartes mida Din A4 vertical a 2+0 en plecs de 45x64 cm. Hi ha 2 models de cartes, del model A en vull 750 i del model B 250.
(entra en un A4)
El model A (750 cartes) es divideix en 3 (250)
La quantitat de tirages són 250
Les planxes que s'utilitzen són 2
5. Targetons de mida 10x21 cm horitzontal a 2+2 tintes en plecs de 50x70 cm. Hi ha 2 models de targetons: del model A en vull 2.000 i del model B 4.000.
el model B (4000 targetes) es divideix en dos (2000)
la quantitat de tirages són 500
les planxes utilitzades són 2
En un plec de 4x64 entren dos pàgines per això només utilitzarem un plec per conceguir el triptic tancat.
CASATS 2
Dibuixa, enumera els casats i digues quants plecs es necessiten per fer les següents impressions. Publica una entrada al teu bloc amb cada esquema. Digues en cada cas si es tracta d'una feina:
- Enquadernada a galápago
- Enquadernada llibre
- o Treball en placa
- Imprès a cara única
- Cara i Dors
- Tiro retiro
- o Tiro retiro en campana
- Si és o no un treball de repetició
En un plec caven 24 pàgines, i és un tret retir normal
2. Targetes mida 55x85 mm. horitzontal impreses a 1+1 en plecs de 35x50 cm.
Tir retir normal
3. Revista mida A5 horitzontal de 48 pàgines en plecs 65x90 cm.
en un plec entren 32 pàgines
és un tret retir normal
4. Cartes mida Din A4 vertical a 2+0 en plecs de 45x64 cm. Hi ha 2 models de cartes, del model A en vull 750 i del model B 250.
(entra en un A4)
El model A (750 cartes) es divideix en 3 (250)
La quantitat de tirages són 250
Les planxes que s'utilitzen són 2
5. Targetons de mida 10x21 cm horitzontal a 2+2 tintes en plecs de 50x70 cm. Hi ha 2 models de targetons: del model A en vull 2.000 i del model B 4.000.
el model B (4000 targetes) es divideix en dos (2000)
la quantitat de tirages són 500
les planxes utilitzades són 2
dijous, 1 d’octubre del 2009
M2C501 WEB
PRÀCTICA
Propocións de pantalla
En aquesta pràctica hem fet les diferents proporcions de 4x3: com 1024x768, 800x600, 640x480, 320x240.
16x9
En aquesta imatge hem fet les diferents proporcions però en canvi aquesta vegada és en format FULL HD: com 1920x1080, 1600x900, 1280x720, 640x36
Propocións de pantalla
4x3
En aquesta pràctica hem fet les diferents proporcions de 4x3: com 1024x768, 800x600, 640x480, 320x240.
16x9
En aquesta imatge hem fet les diferents proporcions però en canvi aquesta vegada és en format FULL HD: com 1920x1080, 1600x900, 1280x720, 640x36
dimarts, 29 de setembre del 2009
El traçat
Un traçat és la distribució dels elements necessaris per imprimir un casat en relació amb el format del suport d'impressió i la forma impressora.Elements d'un traçat:
- Mida de la planxa
- Distància mordaça
- Mida del paper
- Distància pinça del paper
- Mida de la pàgina
- Creus de tall
- Creus de registre
- Marques de tall
- Marques de plegat
- Tira de control
- Separacions de color
- Marca d'alçat, talc de singlatura o escalerilla
Encuadernació
Enquadernació
Parts d'un llibre:
Cartoné (tapa dura), llibres de qualitat
Llom i plans en guaflex de diferent color.
Llom i plans en guaflex blau.
Aquest tipus d'enquadernació és utilitzat per a: Projectes de Fi de Carrera, Tesi de Llicenciatura, Projectes Docents, etc. etc.
Enquadernació de fascicles.
Característiques:
tapa dura (sobrecoberta)
Llom recte arrodonit
Resistència i durabilitat
Preu elevat (segons tipus i material
Procés bàsic:
Plegat
Alçat
Cosit
encolat i reforç de llom
Guardes
Refilada budell
becaina
confecció tapes
entrada en tapes
premsat
Rústica Americana: Consisteix en plegar, ordenar, cosir i cobrir el llibre, aplicant una simple coberta de paper, procurant que aquesta sigui igual a la mida del llibre, a la coberta porta imprès el títol del llibre, nom i cognom de l'autor i peu d'impremta. tot això artísticament disposat. Edicions de llibres en petites tirades. Fins a 200 unds.
Flexo en cua calent
llibres de batalla, revistes, blocs, talonaris
Característiques:
tapa cartolina o cartronet
Resistència segons encolat
Econòmic
Revista grapada: La encuadernación grapada es ideal para revistas. Las hojas son impresas por las 2 caras a color o b/n, hendidas y posteriormente grapadas por el hendido con 2 grapas.
Revistes
Altres: enquadernacions d'exemplars.
Parts d'un llibre:
Cap, tall, llom, peu.
Cartoné (tapa dura), llibres de qualitat
Conegut amb el nom de Cartoné, perquè les seves tapes són confeccionades amb aplicació de cartró de poc gruix, cosit a mà amb cintes, cordes oa màquina, se li posen guardes, les tapes amb llom de tela, els plànols amb paper corrent en tons clars perquè destaqui la impressió.
S'utilitzen tapes de cartró recobertes amb algun material.
La panxa va lligada a la tapa mitjançant guardes.
Gairebé sempre va cosida.
Segons el recobriment del cartró pot rebre el nom de:
- Tela: quan el material és tela, material de recobriment o pell regenerada.
- Cartoné: recoberta amb paper imprès.
- Mitjana enquadernació: llom recobert de tela o pell, i els plànols amb material de recobriment.
- Pasta: recoberta amb pell natural.
- Íntegrament o flexibook: no s'utilitza cartró, tapa cofeccionada amb cartolina o plàstic.
WIRE-O
Tesi doctoral realitzada en tapa dura amb llom mitja canya.S'utilitzen tapes de cartró recobertes amb algun material.
La panxa va lligada a la tapa mitjançant guardes.
Gairebé sempre va cosida.
Segons el recobriment del cartró pot rebre el nom de:
- Tela: quan el material és tela, material de recobriment o pell regenerada.
- Cartoné: recoberta amb paper imprès.
- Mitjana enquadernació: llom recobert de tela o pell, i els plànols amb material de recobriment.
- Pasta: recoberta amb pell natural.
- Íntegrament o flexibook: no s'utilitza cartró, tapa cofeccionada amb cartolina o plàstic.
WIRE-O
Llom i plans en guaflex de diferent color.
Llom i plans en guaflex blau.
Aquest tipus d'enquadernació és utilitzat per a: Projectes de Fi de Carrera, Tesi de Llicenciatura, Projectes Docents, etc. etc.
Enquadernació de fascicles.
Característiques:
tapa dura (sobrecoberta)
Llom recte arrodonit
Resistència i durabilitat
Preu elevat (segons tipus i material
Procés bàsic:
Plegat
Alçat
Cosit
encolat i reforç de llom
Guardes
Refilada budell
becaina
confecció tapes
entrada en tapes
premsat
Rústica Americana: Consisteix en plegar, ordenar, cosir i cobrir el llibre, aplicant una simple coberta de paper, procurant que aquesta sigui igual a la mida del llibre, a la coberta porta imprès el títol del llibre, nom i cognom de l'autor i peu d'impremta. tot això artísticament disposat. Edicions de llibres en petites tirades. Fins a 200 unds.
Flexo en cua calent
llibres de batalla, revistes, blocs, talonaris
Característiques:
tapa cartolina o cartronet
Resistència segons encolat
Econòmic
Revista grapada: La encuadernación grapada es ideal para revistas. Las hojas son impresas por las 2 caras a color o b/n, hendidas y posteriormente grapadas por el hendido con 2 grapas.
Revistes
Altres: enquadernacions d'exemplars.
Alçat
Terme que fa a la presa i ordenació de les fulles o les signatures que componen un llibre o document.
Al alçat normal, els plecs van un sobre l'altre formant la panxa. Quan realitzem aquest tipus d'alçat podem observar en el llom la signatura o control d'alçat.
Les alçadores tenen una limitació en el n º de plecs a alçar.
Hi ha diferents tipus de alçats:
_ Encartat de làmines o de guardes
_alzado
_encajado embolicat o encaixat inserit
El Plegat_conceptes bàsics
El plegat es diferencia de doblar, perquè per plegar s'utilitza algun tipus d'eina per a això. El plegat es fa a les plegadores.
Hi ha diferents tipus de plegadores:
-plegadores de bosses
-plegadores de ganivetes
-plegadores combinades
El producte que obtenim del procés de plegat rep el nom de PLEC.
Tipus de plegats
Podem distingir entre dos tipus bàsics de plegats:
-els plecs en creu o regulars
-els plecs en paral.lel o irregulars
PLECS A CRUZ O REGULARS
Són els anomenat base 2, ja que han de tenir base 2, és a dir el nombre de pàgines sempre s'obté elevant el nombre de plegats més un. El plegat és sempre perpendicular a l'anterior, pot ser simètric o asimètric i són els més senzills.
Han de ser divisibles entre 2 i 4 per així assegurar el tret.
PLECS PARAL.LELS O IRREGULARS
Són els més complicats, en ells és important compensar les distàncies de plegat, solen ser desplegables de tipus finestra o envoltants. Com a norma general han de ser divisibles per 2 i el seu resultat ha de ser parell encara que no es compleix amb alguns desplegables.
Imposició .- és agafar les pàgines i col.locar dins del plec.
dilluns, 28 de setembre del 2009
FICHA TÈCNICA
La fitxa tècnica, si més no en disseny, és un document que descriu el més important sobre un objecte o creació, hi ha variables però una bàsica seria més o menys així:
Nom de l'objecte
Ús o utilitat
Materials
Dimensions (alt, ample, gruix, etc)
Plànols: vista frontal, vista superior o planta, perfil.
Parts d'una ficha tècnica
-Document (mesura)
-Tipus de font (grafismes)
-Imatges (JPG, TIFF, resolusió)
-Color (CMYK, Pantone, etc)
-Resolusió de sortida
-N º de pàgines
-Plegat
-Tipus de paper
-Acabat, plastificat, troquelat
-Quantitat
-Data de lliurament
Nom de l'objecte
Ús o utilitat
Materials
Dimensions (alt, ample, gruix, etc)
Plànols: vista frontal, vista superior o planta, perfil.
Parts d'una ficha tècnica
-Document (mesura)
-Tipus de font (grafismes)
-Imatges (JPG, TIFF, resolusió)
-Color (CMYK, Pantone, etc)
-Resolusió de sortida
-N º de pàgines
-Plegat
-Tipus de paper
-Acabat, plastificat, troquelat
-Quantitat
-Data de lliurament
diumenge, 27 de setembre del 2009
Proporcións
Proporció.- Es la relació entre magnituds mesurables que vincula la part amb tot.
Mesurables: Son untats que en arts grafiques son la longitud.
Existeix tres tipus de proporció:
Aùrea 1:1,6
Ternaria 1:1,5
Normalitzada 1:1,4
Mesurables: Son untats que en arts grafiques son la longitud.
Existeix tres tipus de proporció:
Aùrea 1:1,6
Ternaria 1:1,5
Normalitzada 1:1,4
Proporcións
Proporció.- Es la relació entre magnituds mesurables que vincula la part amb tot.
Mesurables: Son untats que en arts grafiques son la longitud.
Existeixen tres tipus de proporcións.
Aurea: 1:1,6 / 5:8
Ternaria: 1:1,5 / 5:7,5 / 2:3
Normalitzada: 1:1,4
Formats.- Es la mida d'un imprès indicant la longitud de l'amplada i l'alzada o expresament el nombre de plecs de fulls que comprèn cada plec.
Plecs:
Formats normalitzats o estandars: DIN 476 Y ISO 216.
A4= 210 x 297 mm
A3= 420 x 297 mm
A5= 210 x 148 mm
A0 el A0 en general és un metre 1189 x 841 mm
També existeixen altras formats com B,D,E
També existeixen altras formats estandaritzats d'altras països com EEUU y Japan.
Formats de paper en màquina: 70 x 100 cm, 65 x90 cm, 50 x 70 cm, 45 x 64 cm, 32 x45 cm.
Escollir format.- abans d'escollir els format s'he de tenir en compte el contingut, luego el cost, la postproducció.
informació addicional:
Mesurables: Son untats que en arts grafiques son la longitud.
Existeixen tres tipus de proporcións.
Aurea: 1:1,6 / 5:8
Ternaria: 1:1,5 / 5:7,5 / 2:3
Normalitzada: 1:1,4
Formats.- Es la mida d'un imprès indicant la longitud de l'amplada i l'alzada o expresament el nombre de plecs de fulls que comprèn cada plec.
Plecs:
Formats normalitzats o estandars: DIN 476 Y ISO 216.
A4= 210 x 297 mm
A3= 420 x 297 mm
A5= 210 x 148 mm
A0 el A0 en general és un metre 1189 x 841 mm
També existeixen altras formats com B,D,E
També existeixen altras formats estandaritzats d'altras països com EEUU y Japan.
Formats de paper en màquina: 70 x 100 cm, 65 x90 cm, 50 x 70 cm, 45 x 64 cm, 32 x45 cm.
Escollir format.- abans d'escollir els format s'he de tenir en compte el contingut, luego el cost, la postproducció.
informació addicional:
FORMATO A0 |
| FORMATO B0 | FORMATO C0 | |
| A0 = 841 x 1189 | B0 = 1000 x 1474 | C0 = 997 x 1297 | ||
| A1 = 594 x 841 | B1 = 707 x 1000 | C1 = 648 x 917 | ||
| A2 = 420 x 594 | B2 = 500 x 707 | C2 = 458 x 648 | ||
| A3 = 297 x 420 | B3 = 353 x 500 | C3 = 324 x 458 | ||
| A4 = 210 x 297 | B4 = 250 x 353 | C4 = 229 x 324 | ||
| A5 = 148 x 210 | B5 = 176 x 250 | C5 = 162 229 | ||
| A6 = 105 x148 | B6 = 125 x 176 | C6 = 114 x 162 | ||
| A7 = 74 x 105 | B7 = 88 x 125 | C7 = 81 x 114 | ||
| A8 = 52 x 74 | B8 = 62 x 88 | C8 = 57 x 81 | ||
| A9 = 37 x 52 | B9 = 44 x 62 | C9 = 40 x 57 | ||
| A10 = 26 x 37 | B10 = 31 x 44 | C10 = 28 x 40 |
NOTA:
A0. Este formato se emplea en dibujo técnico.
B0. Este formato se emplea en el comercio.
C0. Este formato se emplea para carpetas.
dissabte, 26 de setembre del 2009
dimarts, 22 de setembre del 2009
diumenge, 20 de setembre del 2009
TAULA D'IDEES
Tabla de Ideas c5
Ahir vam fer una taula amb idees sobre més o menys com muntar una revista i ens van dividir en 3 grups un deia sobre q professionals treballaven, l'altre sobre les tasques q es tenien q fer i l'altre de les herramientaspusimos les eines
Ahir vam fer una taula amb idees sobre més o menys com muntar una revista i ens van dividir en 3 grups un deia sobre q professionals treballaven, l'altre sobre les tasques q es tenien q fer i l'altre de les herramientaspusimos les eines
dijous, 17 de setembre del 2009
RSS
Avui hem treballat amb els RSS, que serveixen per a subscriure's a qualsevol bloc o pàgines.
Què és un RSS?
RSS és una família de formats de fonts web codificats en XML. S'utilitza per subministrar a subscriptors d'informació actualitzada freqüentment. El format permet distribuir contingut sense necessitat d'un navegador, utilitzant un software dissenyat per llegir aquests continguts RSS (agregador). A això se li coneix com redifusió web o sindicació web (una traducció incorrecta, però d'ús molt comú).
RSS és una família de formats de fonts web codificats en XML. S'utilitza per subministrar a subscriptors d'informació actualitzada freqüentment. El format permet distribuir contingut sense necessitat d'un navegador, utilitzant un software dissenyat per llegir aquests continguts RSS (agregador). A això se li coneix com redifusió web o sindicació web (una traducció incorrecta, però d'ús molt comú).
dilluns, 20 de juliol del 2009
dilluns, 8 de juny del 2009
M1C1EE
d)
G)
I) Aplicaciones > Catalogo tipografico
Libreria > fonts
Sistema > libreria > fonts
Usuarios > agm1 > libreria > fonts
G)
I) Aplicaciones > Catalogo tipografico
Libreria > fonts
Sistema > libreria > fonts
Usuarios > agm1 > libreria > fonts
Subscriure's a:
Missatges (Atom)