FLASH COSAS PARA SUBIR LOS BOTONES

cosas q son importates en lo q henos dicho
el boton es en 2.0, le damos ha acepratry nos sale un documento en la linea de tiempo colocamos el simbolo, cogemos el boton y lo arrastramos a la escena ( el hijo de un boton dse llama instancia) es importante tenerlo con nombre, luego vamos ha funciones globale/ control de funcion de pelicula/on/release.
funciones globales/navegaor/red/GET/URL y dentro de url va la siguiente estructura va el url, finestra, metode);(SE COLOCAN ENTRE COMILLAS) todo despues de cada coma luego otra vez comillas.Ej: on (release) {
getURL("http://www.apple.com" , "_self", "GET");

}

FLASH

Ens han explicat el programa de flash altra vegada i hem fet uns botons per a fer proves . En l'opció linea de temps estaven les següents opcions.

CURRICULUM VITAE

Hem fet un currilum vitae per a pujar-lo a la nostra pàgina web i tambien ho hem emplenat amb les nostres dades i una imatge de nosaltres

PASSAR ELS BOTONS DE ILLUSTRATOR A FLASH

Hem passat a flash els botons q hem fet en illustrator per al nostre bolg.

MARCS

Hem fets uns marcs per a la nostra pàgina web.
Aquests marcs ens serveixen per decidir si quan haurem l'enllaç se'ns hi haurà en la mateixa pàgina o també en una altra pàgina en blanc oa un costat estadepende de com fem el marc.
Anosotros ens ha tocat fer un marc al costat esquerre de pa pàgina que és on anem a posar uns botons i al moment de que se'ns hi haurà el botó se'ns habrirá en el costat dret de la pàgina, a aquest l'anomenem minframe.

TEXTURES

Hem buscat unes teixidura per a posar de fons en la pagina web, tambien l'hem modificat amb el photoshop

MULTIMANIA

Avui ens hem creat un nou compte per a pujar els nostres arxius que tenim en la carpeta de sites del dreamweaver.

Aquesta pagina l'hem creat perquè les de tripod i iespana no ens deixaven veure els botons que vam fer per al blog.

MAPA D'IMATGE

Hem fet per a la web un treball cridat mapa d'imatge que es tractava de col·locar una imatge i després enllaçar certes parts de la imatge amb un text això ho vam fer amb una eina del dreamweaver cridada mapa

IPAD

De la grandària d'una pàgina i pesa poc menys de lliura i mitja. Aquest aparatito vi a ser un baldi d'aigua freda per a lectors electrònics com ?Kindle? i ?Papyre?, doncs un Ipad és pràcticament és una computadora que utilitza el mateix sistema operatiu basat en el de iPhone on podran veure's pel·lícules, escoltar música, comprar llibres i revistes en línia, ens altres coses.

El Ipad és un súper Iphone. Durant la presentació en San Francisco, Stevs Jobs es va referir a les netbooks com ?simples màquines més portàtils i més econòmiques que unes altres?, però que amb aquest tercer dispositiu llançat al mitjà es ?crea una mica millor, alguna cosa sense precedents, i això es diu iPad?.

El iPad té 5 polzades de grossor i unes mesures de 9.56 x 7.47 polzades. Posseïx una pantalla multitáctil que amida 9.7 polzades amb una resolució de 1024 x 768.

Utilitza un microprocessador Apple A4 de 1GHz i pot tenir 16GB, 32GB o 64GB de memòria flash, depenent de la versió que sigui. Per a connexions externes utilitza suport para WiFi 802.11n, Bluetooth 2.1 i un connector de 30 pines per a iPod. També inclou parlantes, micròfon, un acelerómetro i una brúixola.

La versió de 16GB costarà US$499, la següent (de 32GB) estarà US$599 i la versió més gran, de 64GB, estarà US$699. En cas de voler agregar-li suport per a connexions 3G, caldrà pagar, al costat del valor benvolgut, US$130.

Aqui teneis un enllaç del video de la presentació del Ipad

http://www.youtube.com/watch?v=z7THEh_zWIA

BENVINGUDA

Hola sóc juan carlos i el 14 de setembre comencem el curs de AGM2

TREBALL LAIA

Hem fet una presentació amb esquemes sobre els antecedents historicos de la preimpresión, les fases de la producció i les coses que cal revisar d'un document abans d'enviar-lo a imprimir aqui estan els PDF's amb els esquemes tres esquemes.

Primer esquema
esquema_historiapreimpressio
Tracta una mica sobre la història de la preimpressió

Segon esquema
Fases de La Produccion

Tercer esquema
verificacio_2

MANUAL DE SCRIBUS

El dilluns 12 d'abril hicímos la correción d'un PDF col·locant totes les marques i reduïr el tamany del document per col.locar les marques



Scribus c5 Romero Juan

FLETXES

Avui hem fet una pràctica amb el acrobat i tartaba de modificar els colors del PDF que habia en CMYK i tambien habian pantones i eren de transformar-los a CMYK i també posar-los totes les marques.



Flechas Romero Juan

Diseño de una tabla para mi pagina web

hemos creado una p

Blog Levi's Unfamous Music Awards http://www.levisawards.com/blog Blog del Levi's Unfamous Music Awards Tue, 30 Mar 2010 16:16:32 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.2 en hourly 1 5 Entradas dobles gratis para Delafé y las Flores Azules en Facebook http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/30/entradas-gratis-para-delafe-y-las-flores-azules-en-facebook/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/30/entradas-gratis-para-delafe-y-las-flores-azules-en-facebook/#comments Tue, 30 Mar 2010 16:15:46 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=644 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/30/entradas-gratis-para-delafe-y-las-flores-azules-en-facebook/feed/ 0 Tercera y última Levi’s Unfamous Interview http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/30/tercera-y-ultima-levis-unfamous-interview/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/30/tercera-y-ultima-levis-unfamous-interview/#comments Tue, 30 Mar 2010 07:00:38 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=628 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/30/tercera-y-ultima-levis-unfamous-interview/feed/ 0 Spotify rules & Levi’s rocks! http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/29/spotify-rules-levis-rocks/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/29/spotify-rules-levis-rocks/#comments Mon, 29 Mar 2010 06:01:25 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=615 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/29/spotify-rules-levis-rocks/feed/ 21 ¡Las sorpresas no se acaban con las votaciones! http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/26/las-sorpresas-no-se-acaban-con-las-votaciones/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/26/las-sorpresas-no-se-acaban-con-las-votaciones/#comments Fri, 26 Mar 2010 11:18:04 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=609 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/26/las-sorpresas-no-se-acaban-con-las-votaciones/feed/ 2 ¡Fin de las votaciones! http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/25/fin-de-las-votaciones/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/25/fin-de-las-votaciones/#comments Thu, 25 Mar 2010 15:35:37 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=605 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/25/fin-de-las-votaciones/feed/ 25 Tercera Selección de Jordi http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/24/tercera-seleccion-de-jordi/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/24/tercera-seleccion-de-jordi/#comments Wed, 24 Mar 2010 14:48:19 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=594 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/24/tercera-seleccion-de-jordi/feed/ 31 Segunda Unfamous Interview: Nanook http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/23/segunda-unfamous-interview-nanook/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/23/segunda-unfamous-interview-nanook/#comments Tue, 23 Mar 2010 15:52:18 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=587 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/23/segunda-unfamous-interview-nanook/feed/ 1 Sorpresas y entradas a la venta http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/22/sorpresas-y-entradas-a-la-venta/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/22/sorpresas-y-entradas-a-la-venta/#comments Mon, 22 Mar 2010 18:02:28 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=589 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/22/sorpresas-y-entradas-a-la-venta/feed/ 0 ¡R.a.n.k.i.n.g de la semana! http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/19/ranking-de-la-semana/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/19/ranking-de-la-semana/#comments Fri, 19 Mar 2010 14:29:09 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=573 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/19/ranking-de-la-semana/feed/ 4 Segunda Selección de Jordi http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/18/segunda-seleccion-de-jordi/ http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/18/segunda-seleccion-de-jordi/#comments Thu, 18 Mar 2010 18:12:04 +0000 Jordi http://www.levisawards.com/blog/?p=562 http://www.levisawards.com/blog/index.php/2010/03/18/segunda-seleccion-de-jordi/feed/ 26

PrRÀCTICA 8 LLIBRE

avui hem acabat de fer un llibre traient els paràgrafs orfes i vidus vam tenir q fer la portada i la contraportada amb illustrator i la maquetació del llibre amb InDesign.

REVISIÓ DEL PDF DE LA REVISTA "ÉS TEVA"

La revista l'hem revisat amb un un perfil especial creat especialment per a aquesta revista q ens avisava del errors d'imatges a baixa resolusion, text desbordat, imatges a CMYK - RGB - LAB, la sang de les imatges i del document, etc.

CREAR LA IMPOSICIÓ DE LA REVISTA "ÉS TEVA"

Ara hem fet la imposició amb el programa preps.
Aquesta revista va muntada en un plec de 350 mm x 500 mm, va en cosit a tortuga d'estany en sentit del full (és a dir cara i dors)

TRAÇATS

Pràctica 1

Aquesta pràctica l'hem fet amb el preps i teniem q fer els traçats per a després fer el muntatge dels pdf

REVISTA "Es teva"

Ara estem fent treball "És teva".
"És teva" és una revista que surt a l'escola sobre la dona i l'estem fent amb InDesign i la revista és a una sola tinta amb entrevistes a dones, passatemps, imatges a escala de grisos, una fotonovel, un text sobre la violència de gènere entre altres coses més.
Ara estem fent treball "És teva".

esteva10layout

TRAÇATS

Avui hem fet els casats de la pràctica un dels casats i els hem fet en el preps per hacerls traçats

MIS BOTONES PARA MI BLOG

Aquets botons els he fet amb illustrator per el meu blog

HELVÈTICA

Helvètica (també coneguda com Neue Haas Grotesk, Helvetica i últimament expandida a Neue Helvetica) és una font tipogràfica desenvolupada per Max Miedinger en 1.957 per a la fosa de tipografies Haas'sche Schriftgießerei (també coneguda com "Haas") de Basilea, Suïssa. El seu disseny està basat en una anterior tipografia anomenada Berthold Akzidenz Grotesk que data de 1896. La tipografia, originalment titulada Neue Haas Grotesk és d'estil senzill i del tipus sans serif o sense rematades (Clasif. Vox: lineal B Neo-Grotesque). Es va tornar immensament popular a finals dels anys 1960 i durant els anys 1970 a causa de la seva enorme influència dins de l'anomenat "Estil Tipográfico Internacional" (particularment en identitats corporatives), una de les més importants corrents modernistes del segle XX.

Helvetica

A 1.956 Max Miedinger rep un encàrrec de Edouard Hoffmann (Foneria Haas) de modernitzar l'estil del tipus sans-serif d'aquesta casa tipogràfica. El tipus era Haas Grotesk i es basava en el Akzidenz Grotesk de la Fosa Berthold de finals del segle XIX. Miedinger rediseño la tipografía, convirtiéndola en el "Neue Haas Grotesk". Miedinger redisseny la tipografia, convertint-la en el "Neue Haas Grotesk".

Del 1957 al 1961 el tipus conserva el nom del disseny de Miedinger, però en el moment que la Fosa Stempel adquireix la Fundició Haas (juntament amb els drets dels dissenys originals), els nous amos (particularment Walter Cunz) decideixen desenvolupar una sèrie completa amb diferents pesos, i de renom com "helvetica" (en llatí, "suïssa", adjectiu). La Fundició Stempel el llança comercialment per a les màquines Linotype, i en poc temps, amb l'ajuda del seu nou nom i d'un boom de l'exportació del disseny objectiu (inicialment suís, després conegut com Estil Tipográfico Internacional), Helvetica es posiciona entre les tipografies més usades de la història.

Helvetica és un tipus eficaç per a ús quotidià, especialment per a titulars (poc menys per a cos de text), el seu èxit es deu a la seva estupenda escalabilitat en tot tipus de situacions així com a la profusió amb què va ser usada durant el període en què el corrent l'estil internacional ha marcat la pauta del grafisme (durant els anys 1950 i anys 1960).

L'epítom de la precisió minimitzada és atribuït a l'apel lació de negocis desitjant comunicar una incisiva i seriosa identitat corporativa. L'adaptació de les tipografies que no eren llatines a l'estètica de Helvetica i la gran quantitat de llenguatge específic per a cartes i accents van convertir Helvetica a la tipografia corporativa més famosa dels 60's i 70's.

El gran salt que el desenvolupament tecnològic ha tingut i la introducció de l'ordinador personal en 1.984 va revolucionar el món del disseny: es democratitza l'accessibilitat a les eines del disseny i per a l'any 1.986 Adobe havia llançat una col lecció de tipografies que contenia més de mil tipus, incloent-hi la Helvetica Neue. El efecto del uso de esta tipografía era obvio. L'efecte de l'ús d'aquesta tipografia era obvi. La aparición de una nueva tecnología y una supuesta liberación de las antes indispensables habilidades básicas de diseño, nos introducen en la caída de las reglas que gobiernan el diseño tipográfico modernista . L'aparició d'una nova tecnologia i una suposada alliberament de les abans indispensables habilitats bàsiques de disseny, ens introdueixen en la caiguda de les regles que governen el disseny tipogràfic modernista.

A finales de los años 1980 , el virus postmodernista ataca con todo su poder: la escena había sido denominada por un crecimiento desenfrenado y un caos estilístico - a cada diseñador su propia tipografía . A finals dels anys 1980, el virus postmodernista ataca amb tot el seu poder: l'escena havia estat anomenada per un creixement desenfrenat i un caos estilístic - a cada dissenyador la seva pròpia tipografia.

Característiques

Helvetica: la tipografía más ubicua de los últimos 30 años Helvetica: la tipografia més ubiqua dels últims 30 anys

kerning / Interletrado

Helvetica es una tipografía que, aún después de más de 40 años de uso y desarrollo, sigue presentando serios problemas en su tabla de kerning (o interletrado ). Helvetica és una tipografia que, encara després de més de 40 anys d'ús i desenvolupament, continua presentant seriosos problemes en la seva taula de kerning (o interletrado). Es recomendable que su uso a tamaños apreciables (titulares, logotipos etc.) se haga usando no un interletrado automático, sino uno manual (acomodando letra por letra la secuencia de caracteres, preservando la fluidez óptica). És recomanable que el seu ús a mides apreciables (titulars, logotips etc.) Es faci fent servir no un interletrado automàtic, sinó un manual (acomodant lletra per lletra la seqüència de caràcters, preservant la fluïdesa òptica).

Justificació

Helvetica (y casi todas las familias neolineales, particularmente las "Grotesk" y las geométricas) no se comportan bien en alineamiento justificado , generando los conocidos "ríos" (la acumulación de espacios en el movimiento vertical, de línea a línea) que fragmentan el color tipográfico del texto. ^{[ cita requerida ]} Helvetica (i gairebé totes les famílies neolineales, particularment les "Grotesk" i les geomètriques) no es comporten bé en alineament justificat, generant els coneguts "rius" (l'acumulació d'espais en el moviment vertical, de línia a línia) que fragmenten l' color tipogràfic del text.

Llegibilitat

Aunque varios expertos mantienen una posición neutra sobre la cuestión de legibilidad de Helvetica, ubicándola a la mitad de la escala entre los tipos humanistas y los tipos ultra-geométricos, no podemos dejar de criticar el aspecto de su legibilidad. Encara que diversos experts mantenen una posició neutra sobre la qüestió de llegibilitat de Helvetica, ubicant a la meitat de l'escala entre els tipus humanistes i els tipus ultra-geomètrics, no podem deixar de criticar l'aspecte de la seva llegibilitat. A tamaños pequeños, la tipografía se comporta de manera defectuosa, fragmentando ópticamente los ejes de lectura. A mides petits, la tipografia es comporta de manera defectuosa, fragmentant òpticament els eixos de lectura. Varios grandes diseñadores han defendido la Helvetica sólo para el uso en titulares ya gran tamaño (entre ellos Wolfgang Weingart y Paul Rand ). ^{[ cita requerida ]} Diversos grans dissenyadors han defensat la Helvetica només per a la seva titulars ia gran mida (entre ells Wolfgang Weingart i Paul Rand

Espai

Helvetica (com molts dels neolineales) necessita quantitats suplementales de leading (interlineat) i amplis marges en el seu ús. Els pesos 25-45 es comporten relativament millor que els pesos de 55 en endavant.

Combinació tipogràfica amb tipus amb rematades

Aparellar Helvetica amb una tipografia amb rematades pot tornar problemàtic estructuralment, Helvetica es sobre els tipus Clarendon del segle XIX però, gairebé ningú utilitza aquesta combinació. Les altres combinacions presents en el mercat, no prenen generalment en compte ni els aspectes òptics, ni les similituds arquitectòniques de les lletres, ni molt menys aspectes històrics. Això fa que Helvetica sigui una font molt més solitària del que sembla.

Helvetica i Arial

Comparació entre Helvetica i Arial (sobreposats)

Un dels temes més actius en el món tipogràfic és la tensió existent entre Helvetica, com tipografia-manifest del moviment modernista i Arial, una tipografia omnipresent avui dia en els ordinadors personals de tot el món.

Arial és un clon de Helvètica fet en 1.990 per Robin Nicholas i Patricia Saunders de la Fosa Monotype (pel que sembla el disseny va ser basat en un predecessor anomenat Monotype Grotesque 215). Microsoft. a la primera meitat dels anys 1.990 va començar a incloure Arial en un paquet bàsic de tipus de lletra True Type per Internet i en el paquet Microsoft Office i d'aquí la seva actual penetració.

Arial i Helvetica

EXPOSICIÓ DE LA HELVETICA

AFEGIR BOTONS AL DREAMWEAVER

bo avui hem termonado d'afegir uns botons a una pàgina d'internet q estem creant.
Els botons els hem fet amb illustrator dues amb diferent degradat per crear un efecte i els hem guardat com unna imatge en PNG i els botons els hem col.locat com imatges de substitució